25 de març del 2017

ANUNCIACIÓ DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

«El Senyor és amb tu».

Déu ha parlat. Ha dit la seva Paraula amb majúscules, la Paraula que és el seu Fill Únic, Jesucrist. Pots creure o no. L’àngel es va retirar, Maria va creure i es va quedar. Així la història de la humanitat comença de nou, ara en clau de redempció.

L’àngel es va retirar i ens va deixar amb tot aquest misteri de Déu encarnat per obra de l’Esperit Sant. Maria des de la seva humil humilitat ha acceptat la voluntat de Déu i ha deixat que Déu faci estada en el seu si.

Maria ens ha obert la porta i no l’ha tancada, ens ha deixat la porta oberta perquè també nosaltres des de la nostra humilitat humil puguem accedir al coneixement del misteri de Déu.

En la història de la humanitat avui celebrem que hi ha un abans i un després, després que Maria digués: «sí». Tot el d’abans ha passat a la història. Déu s’ha encarnat en la nostra humanitat humana.

I si abans la llei prescrivia les oblacions i els sacrificis, l’holocaust i l’expiació; ara tot s’ha abreujat, tot s’ha resumit, s’ha reduït al cos de Jesucrist, oblació feta una vegada per sempre per complir la voluntat de Déu Pare.

Déu s’ha fet home. I nosaltres els homes estem cridats a ser déus. Però, el fer-se home de Déu pots veure com ha estat. Déu Pare per l’Esperit Sant ha enviat el seu Fill Únic, s’ha encarnat en les entranyes d’una verge, Maria, i ha estat en la nostra humanitat una persona la més humil, la més baixa, la més tinguda per no res.

Aquest és el camí, el senyal marcat per a nosaltres. No podem accedir a la vida divina si primer no deixem de tenir por i ens llencem a la fe que ens obre els ulls i les portes del cor a entendre. Perquè ens costa veure que per dreçar l’escala cap al cel primer t’has de fonamentar en la més humil humilitat.

Si Déu és amb nosaltres, no podem tenir por de res. Si tenim una fe veritable en que Déu s’ha fet home per conviure amb cadascú de nosaltres, només podrem viure els nostres dies d’ara amb un agraïment immens.

Un agraïment doble, si pensem en que ell ens ha creat i ens ha redimit de tota culpa de pecat gràcies al seu Fill. Hem estat creats i salvats per Jesucrist.

Déu s’ha abaixat per a que nosaltres pugem amb ell. Déu s’ha donat per a que nosaltres ens donem amb ell. I tot l’exemple de Jesucrist és per a nosaltres avui exemple de vida.

És el nostre Salvador i redemptor, Jesucrist, què és Déu i home, perquè s’ha encarnat en la nostra vida, perquè puguem participar de la seva naturalesa divina. Però, s’ha encarnat en el teu cor?

«I l’àngel es va retirar». Però, a Déu que res no li és impossible, s’ha quedat amb nosaltres fins a la fi del món. Ho celebrem ara en l’Eucaristia, memorial de la seva mort i resurrecció. Però, ho vivim en el dia a dia?