20 de juny de 2017

DEDICACIÓ DE LA CAPELLA DE SANTA CATERINA

Inauguració del nou sagrari
i obertura de la capella com a lloc de pregària permanent

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
2Cr 5,6-10.13-6,2; Salm 83,3.4.5 i 10.11; 1Pe 2,4-9; Jo 4,19-24

El Senyor és la pedra viva, la pedra angular, escollida i de gran valor, sobre la qual s’ha edificat la vertadera església, aquella en la qual els bons adoradors adoren el Pare en esperit i en veritat. L’havien rebutjat, però el seu ha estat un sacrifici que d’una vegada per sempre ha omplert de gloria el temple espiritual construït amb pedres vives. Crist és la víctima oferta una vegada per sempre que per la seva encarnació, passió, mort i resurrecció, ens fa també a nosaltres víctimes espirituals acceptables a Déu per Jesucrist. Ell és la pedra angular que omple i dona sentit a les pedres que constitueixen les parets i els arcs d’aquest nou temple on podem adorar el Pare en esperit i en veritat. El poble de l’antiga aliança el rebutjà com també nosaltres podem rebutjar la pedra escollida, de gran valor, que és Crist, el vertader fonament i pedra angular de la seva Església; ho fem, ens diu sant Pere, quan ensopeguem, quan no fem cas de la Paraula, de la predicació. Per no ensopegar ens cal cercar el contacte amb el Senyor, ens cal pregar.

Avui aquesta capella la recuperem com a lloc de pregària, un espai on poder adorar el Pare en esperit i en veritat. Aquesta capella, dedicada a Santa Caterina d’Alexandria, va ser començada l’any 1244 i consagrada el 20 de juny de 1250, un segle després de la fundació del monestir, com a lloc de culte i de pregària al servei dels fidels, dels qui pernoctaven a l’hospital de pobres i dels pelegrins, i feia alhora les funcions d’església per als qui s’apropaven al monestir. En aquesta celebració, en què recordem la dedicació d’aquesta capella, hi recuperem quelcom d’essencial, la presència de Crist en el Santíssim Sagrament, encara amb el regust de la celebració del Cos i la Sang de Crist entre nosaltres, amb la inauguració d’un nou sagrari, el tabernacle on Déu es troba amb l’home.

La pregària és lloc de trobada, de conversa entre Déu i l’home. En l'oració, el veritable protagonista és Déu. El protagonista és Crist, que ens condueix cap a la llibertat, la glòria dels fills de Déu. Protagonista ho és també l'Esperit Sant, que ve en ajuda de la nostra feblesa, com diu l’apòstol. Quan nosaltres comencem a pregar ho fem amb la impressió que és una iniciativa nostra, que som nosaltres els qui cridem a Déu perquè ens miri amb amor; en canvi, és sempre una iniciativa de Déu que ve vers nosaltres, no es cansa mai d’acostar-se a nosaltres, d’apropar-se. Déu pren la iniciativa i, prenent-la, ens reintegra en la nostra veritable humanitat, en la imatge de Déu perduda per l’home i restaurada en Crist, ens reintegra en la nostra especial dignitat de Fills, de pedres vives de la seva Església. Ell ens ha cridat del país de les tenebres a la seva llum admirable. Deixem que Ell faci de nosaltres un temple espiritual, un sacerdoci sant, acceptable a Déu per Jesucrist.