2 de juliol del 2017

DIUMENGE XIII DURANT L’ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

Deixeu-me pintar el text que Jesús ens ha donat per escoltar i meditar. Al centre d’aquest retaule tenim la vida. La nostra vida se’ns presenta al davant i podem donar-li un color viu, o bé un color de mort. Quan ens apropiem de la nostra vida acabem perdent-la. Quan la deixem al servei de Déu i la perdem per causa d’Ell, la retrobem per sempre, en la vida eterna. La vida és al centre, no pot estar situada en cap altre lloc, nosaltres hi podem afegir els colors que vol la nostra llibertat de fills de Déu.

Si al mig del retaule hi ha la nostra vida, a un costat del retaule ens trobem Jesús com absolut de la nostra estimació. Podem estimar-lo, o bé podem posar molts amors que no són Jesús precisament. Al costat tenim la creu, la nostra, que hem de prendre si volem seguir Jesús. Sempre hem de decidir acompanyar-lo o no.

A l’altre costat del retaule ens trobem la relació amb els altres. Primer l’acolliment, acollir l’altre com el Crist mateix. I més al costat encara ens trobem l’acció de servei als altres. Cal donar un vas d’aigua fresca a l’altre necessitat, ja que ens ha estat enviat per Jesús, perquè reaccionem.

El retaule porta per títol el seguiment de Jesús. I les escenes ens interpel·len en les nostres actituds i relacions, què és bo o què no és bo per seguir Jesús. Cal discernir la vida que portem, per veure què és bo i què no és bo en la nostra vocació de cristians.

El seguiment de Jesús pot ser fàcil o difícil. Complicat pels peròs, contrarietats, indecisions, dubtes i supersticions. Però fàcil per qui és deixa portar per l’Esperit Sant que et porta per on vol si no li poses cap impediment.

Mira el retaule de la teva vida, pensa qui estimes com a absolut, quina creu portes i quin servei dones. Jesús ha vingut perquè visquis ara i en el seu Regne del cel. Deixa’t portar pel seu Esperit. Estima’l, segueix-lo, acull i dona’t i assoliràs la vida per sempre.