11 de juliol de 2017

EL NOSTRE PARE SANT BENET, ABAT, PATRÓ D’EUROPA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Pr 2,1-9; Ef 4,1-6; Mt 5,1-12a

«Benet, desitjós de plaure solament Déu, buscà l’hàbit d’una vida santa. Habitava tot sol amb ell mateix, sota els ulls d’aquell que ens mira amorosament» (Diàlegs II,3). Un mestre preclar en l’escola del servei diví, el camí del qual, que fou forçosament estret al començament, el portà a comprendre que Déu és absolut i que havia de viure dins l’absolut animat per una vida de pregària i de treball alimentada per la Paraula de Déu. El missatge de Sant Benet és una invitació a la interioritat, a entrar, abans que res, en nosaltres mateixos, a conèixer-nos profundament, a descobrir dins nostre l’alè, la imatge de Déu, les petjades de l’Absolut. Sant Benet fou un baró de vida venerable, beneït per la gràcia, que lliurà el seu cor al delit per Déu, que el guardava com un tresor, sempre amatent a escoltar, a entendre, a cercar Déu com si cerqués la plata, com per un tresor amagat. El Senyor el mirà amorosament i li donà la saviesa, el coneixement i la intel·ligència. Com que era un home recte amb una vida honrada i un home just, rebé el seu ajut, el Senyor vetllà pel seu camí i a la fi entengué la bondat i la justícia.

Visqué com li demanava la seva vocació, amb humilitat, mansuetud, paciència, suportant les seves flaqueses i les dels altres, tan físiques com morals, no escatimant cap esforç, amb un sol cos i un sol esperit i una sola esperança nascuda de la vocació que rebé del Senyor; la de servir Déu cercant-lo. La seva pobresa d’esperit, la seva humilitat, la seva fam de Déu, la seva netedat de cor, li feu vèncer tota mena de calumnies, de persecucions, de dols i d’ofenses. A la fi la seva recompensa fou gran en el cel. Ha esdevingut així model i guia dels monjos, dels qui maldestrament cerquem Déu com ell ho va fer, intentant d’assolir en el nostre servei els dons de la unitat i de la pau. Benet fou un home zelós, que no cercava el seu propi bé ans el dels altres; un home temorós de Déu que cercava la pau. Ens deixà un exemple de la pràctica del zel, del temor del Senyor i de la pau. Un exemple davant les circumstàncies i les dificultats que el camí de recerca de Déu ens presenta quan el zel amarg ens envolta i tantes vegades ens envaeix fins enfonsar-nos en el fangar del nostre egoisme. Sant Benet, com nosaltres, no nasqué monjo, ho va esdevenir recorrent el camí estret de la vocació i de la conversió; no nasqué cristià, ho va esdevenir per la gràcia i lliurement, pas a pas, dia a dia.

L’anomenem mestre perquè va tenir alguna cosa a dir a l’home del seu temps i perquè ho va saber dir; perquè va ser escoltat i segueix sent escoltat. Des de la seva adolescència la Sagrada Escriptura va ser l’aliment de la seva ànima i del seu cor. De la paraula de Déu va aprendre l’art de viure en Crist. Va assimilar-la per viure els valors de l’Evangeli a fons, fins a les seves últimes conseqüències. En les benaurances que hem escoltat es resumeix el camí traçat per Crist i que sant Benet seguí. Qui així lluita i viu, no solament reflecteix els ensenyaments de Jesús en el seu comportament sinó que arriba assemblar-se més i més al Fill de Déu. Seguir sant Benet, seguir la seva Regla, és seguir Crist.

La seva norma rectíssima per a la vida humana fou la Paraula de Déu, corrent per les bones obres. Seguint el guiatge de l’Evangeli, rebutjà de cor el maligne quan li suggeria alguna cosa i sense envanir-se mai de la seva bona observança glorificà el Senyor que actuava en ell. L’Evangeli fou per sant Benet una crida, per ell visqué la joiosa notícia del Regne que ha de venir, el missatge de Jesucrist perquè no es pot arribar a Déu sense passar per Crist, cap recerca de Déu no pot trobar-lo sense cercar d’antuvi Crist a qui sant Benet mai no anteposà res. Tingué un amor intens pels seus germans, practicà l’hospitalitat, es posà al servei dels altres, amb els dons que havia rebut, com a bon administrador de la múltiple i variada gràcia de Déu. Parlà en la Regla per transmetre paraules de Déu; prestant un servei, amb les forces que Déu li concedí i glorificant en tot Jesucrist.

Com sant Benet, el monjo conscient i amant de la vida a la qual s’ha compromès voluntàriament, seguint la crida del Senyor, ha de veure amb claredat que de Crist ve tot, per Ell passa tot i a Ell s’encamina tot. Ell és l’únic salvador del món a qui arribem per la força de l’Esperit Sant sota el guiatge de l’Evangeli que inspira la Regla, perquè tenint l’Evangeli tenim Crist. Ell és la Paraula feta carn, que està amb nosaltres i en nosaltres per vèncer tots els obstacles que ens impedeixen acostar-nos a Déu. Tant de bo avui sentíssim la seva veu i no endurim els nostres cors.