23 de setembre de 2018

DIUMENGE XXV DURANT L’ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Sv 2,12.17-20; Sl 53; Jm 3,16-4,3; Mc 9,30-37

Estimats germans i germanes,

No és fàcil comentar les lectures d’aquest diumenge, perquè són molt clares i perquè ens comprometen. ¿Què pensaria Jesús veient els seus deixebles obsessionats en ocupar llocs importants? Si els comparem, veiem paral·lelismes entre el relat evangèlic d’avui i el del diumenge passat: els dos anuncien la mort i la resurrecció de Jesús. Entre les dues escenes semblants, l’evangelista sant Marc situa la Transfiguració. Aquest fet transcendental no va poder commoure ni canviar aquells que el seguien, perquè no comprenien res. Jesús els parla del servei i de la creu, de donar la vida per guanyar-la; i ells discutien «quin d’ells seria el més important». Jesús no es deixa vèncer per la decepció, i insisteix: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots». Però els bons llocs, l’èxit, el poder i el protagonisme són temptacions seductores que ens enlluernen a tots i a tots els nivells. El Senyor ens demana vigilar i pregar per no caure en la temptació.

¿Quin és el camí a seguir? Com Crist ens vol alliberar, ens proposa «la saviesa que ve de dalt». Ens estima i vol que la nostra vida sigui «pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de bons fruits», segons la segona lectura. La felicitat no la trobem en una pretesa superioritat sobre els altres ni en el sabor agredolç del poder; sinó en l’amor, en el servei fet per amor; no sols donant, sinó donant-se. Considerar-se servidor dels altres no vol dir menysprear-se a si mateix, sinó considerar que tots els altres són dignes de ser servits. Si ens considerem creients i estimem Jesucrist, hem d’actuar com Ell. Això té moltes implicacions, que cal reconèixer sincerament. Entre altres: el servei, la generositat; i la lluita no per ser superior als altres sinó per millorar com a família, grup o comunitat. En paraules de la carta de sant Jaume, hem de ser persones pacificadores que sembrem en esperit de pau; lluny d’enveges, ambicions i discòrdies.

Les solucions sempre són més fàcils del que pensem. Cal pregar molt, germans, perquè les nostres qualitats no es converteixin en les armes destructores de l’orgull, la discriminació, la autosuficiència i la manipulació. En la pregària trobem Crist i la Saviesa de la seva Paraula. La pregària esponja el cor i aclareix les idees. D’aquesta manera sortim de la nostra mediocritat i comencem un viatge vers els ideals nobles, vers Déu. Quan nedem a contracorrent podem sentir una certa sensació de soledat, de sorpresa i de dolor. Però si avancem pel camí de la honestedat i de la coherència, descobrim que Déu no defrauda, que la seva Saviesa és superior a la nostra, i que la confiança ens mena a la font de la seva Paraula i del seu Amor.

Quan Jesús posa un nen al mig del grup ens manifesta l’actitud a prendre per tal de convertir-nos. El noi significa les possibilitats d’una vida nova, d’un canvi de vida. Els nois són sincers i espontanis, tenen el cor net i una mirada transparent. El somriure de la bondat ens ajuda a ser millors i a esborrar els punts foscos del nostre comportament. Crist es fa present en l’Eucaristia enmig nostre. Al voltant de l’altar, hem de descobrir que Déu estima tothom, que nosaltres hem d’estar al mateix nivell, que el perdó trenca les barreres, que l’amor uneix. La Transfiguració ens ha de transformar, i els seus fruits són la contemplació i l’acció la contemplació i l’acció. Crist ens il·lumina amb la Saviesa de la seva Paraula, ens alegra amb la seva esperança, i ens anima amb el seu Amor.

Escoltem-lo, estimem-lo! Aquesta ha de ser la nostra única ambició.