2 de setembre del 2018

SANTS BERNAT, MONJO DE POBLET, I MARIA I GRÀCIA, MÀRTIRS

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Sir 51,1-12; Salm 12; 1Pe 3,14-17; Mt 10,17-32

Celebrem la memòria dels sants màrtirs Bernat, Maria i Gràcia que amb ànima valenta i joiosa confessaren la seva fe en Crist i vencent en els combats d’aquest món entraren al paradís. Bernat, Maria i Gràcia tingueren en el Senyor el seu protector i el seu ajut. Nasqué Bernat com a Ahmet Ibn al-Mansur a Carlet, allí aprengué a estimar l’únic Déu sota la fe musulmana; però el Senyor li havia reservat de compartir la fe en Crist i naixent de nou a Poblet, fou renovat per l’aigua del baptisme com aquella aigua que renovà l’estepa del Nègueb; per a ser alliberat i salvat definitivament a Alzira tot confessant llur fe.

La llavor plantada en el seu cor, sembrada amb llàgrimes de joia als ulls, cridà de goig en la sega i la seva fe fou una joia compartida amb les seves germanes, i llurs boques s’ompliren de crits i de rialles. Els tres celebraren amb goig el que el Senyor havia fet a favor d’ells i guardant neta la seva consciència, donaren resposta serena i amb respecte de la raó de llur esperança i nasqueren així definitivament a la vida vertadera perquè preferiren més sofrir per haver obrat el bé que per haver obrat malament. Bernat, Maria i Gràcia nasqueren tres cops; el primer a la vida, el segon pel baptisme a la fe i el tercer pel martiri a la vida eterna i a la gloria. Essent odiats de tothom per portar el nom de Crist, traïts pel seu mateix germà, sofriren amb constància i a la fi se salvaren.

Són molts els sofriments del món, moltes les seves víctimes; arreu veiem dolor, fatigues i massa sovint més plors que rialles. És el sofriment dels emigrants, dels morts al mar cercant un refugi i un mínim per subsistir, dels infants impedits de néixer, dels qui són desnonats de la seva casa, dels malalts, dels empresonats, dels dominats per múltiples addiccions, dels ancians abandonats per llurs famílies, dels exiliats, dels represaliats, dels exclosos per no compartir el pensament de la majoria dominant, dels infants abusats, dels esclavitzats per la nostra societat; tots són víctimes del nostre segle i massa sovint som creients els causants del seu sofriment per acció o per omissió.

També avui, com en els primers segles del cristianisme, com al segles XII, XIX i XX, molts, en molts països són testimonis de Crist, màrtirs per la seva fe i llavor de nous cristians; ells sense por, sense arronsar-se, donen testimoni de Crist davant de tribunals i d’estrangers i també avui Déu els dona les paraules necessàries; perquè no són ells els qui parlen sinó que en ells parla l’Esperit del Pare.

«No tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern.» (Mt 10,28), paraules de Crist que s’apliquen als innombrables testimonis de la fe, insultats i perseguits, però mai vençuts per la força del mal. Allí on l’odi pot semblar guanyar, on sembla que els màrtirs perden la vida sense cap possibilitat de fugir, allí es manifesta que l’amor és més fort que la mort.

Tots ells lluitaren i lluiten per mantenir-se en la fe vertadera, per pertànyer a l’Església de Déu, per portar una vida santa. Lluitaren i lluiten sense saber que tenen una corona preparada, no pas una corona que es marceix, sinó una que mai no es marcirà (Cf. 1Co 9,25), «la corona de la vida, que el Senyor ha promès als qui l’estimen.» (Jm 1,12). En ells i amb ells Déu venç i aconsegueix una gran victòria, encara que ningú sembli veure-la; perquè han estat capaços de resistir i de mantenir-se ferms fins a la victòria total (Cf. Ef 6,13). És la força que dona la fe viscuda en plenitud. Màrtirs per a què? Màrtirs per donar testimoni de llur fe; màrtirs per a qui? Màrtirs per assaonar l’Església; màrtirs per a anar a on? Màrtirs per aconseguir la gloria eterna.

Demanem-li al Senyor, que per intercessió dels màrtirs Bernat, Maria i Gràcia, ens faci perseverants en la fe i fidels en l’amor al Senyor. Que res no ens separi de l’amor de Crist, ni la tribulació, ni l’angoixa, ni la persecució, ni la fam, ni la nuesa, ni el perill, ni la mort violenta (Cf. Rm 8,35). I que ens atorgui com als màrtirs el do del perdó; perquè així són com Crist, que en la Creu va perdonar als seus perseguidors. Demanem als màrtirs el do de la conversió, d’apartar-nos dels ídols de l’ambició egoista i de la cobdícia que corrompen la vida de les persones i dels pobles, i d’acostar-nos a la llibertat espiritual que permet voler el bé comú i la justícia, perquè no hi ha major llibertat espiritual que la de qui perdona als qui li lleven la vida. És la llibertat que brolla de l’esperança de la glòria, perquè qui dona la vida per la fe en Crist mai es cansa de perdonar.

Que els sants Bernat, Maria i Gràcia ens consolin, augmentin el vigor de la nostra fe, ens omplin de goig i no ens manqui mai la seva intercessió davant de Déu perquè reconeguem en els nostres cors que Crist és el Senyor i estiguem sempre promptes a donar testimoni de la nostra fe que és la nostra esperança.