DIUMENGE IV D’ADVENT (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Is 7,10-14, Salm 23,1-2.3-4ab.5-6, Rm 1,1-7i Mt 1,18-24

Josep hi pensava. La vida d’aquella parella de Natzaret que havia estat promesa en matrimoni, pels seus pares seguint el costum dels jueus, s’havia trastocat del tot quan un àngel entrà a l’estança on estava la noia i li havia anunciat que tindria un fill sense intervenció humana. Ella havia estat temptada per la por, s’havia torbat, s’havia preguntat com seria tot allò i finalment s’havia confiat a la voluntat de Déu. Ell però en haver-se’n assabentat, encara hi donava tombs, veia que allò no podia anar de cap manera, que no podia acceptar de fer-se càrrec d’un fill que no era seu. La cerimònia del matrimoni que consistia en el canvi de casa per part de la núvia a la del seu espòs, o a la casa del pare d’aquest; no podia doncs dur-se a terme. Josep no podia prendre a Maria a casa seva. Però essent com era un home just i bo, li sabia alhora molt greu perjudicar a la noia i estava decidit a repudiar-la en secret per no desacreditar-la davant la gent. De tant donar-hi tombs Josep acabà per adormir-se i així endormiscat rebé, com Jacob, la visió d’un àngel i temptat també per la por, la por a prendre aquella dona com a esposa; escoltà la veu de l’àngel que li deia que el que li havien dit és cert i que tot succeeix perquè s’acompleixi el que diuen les Escriptures.

Un altre home també s’havia adormint, segons relata el llibre del Gènesi, i dormint Adam Déu li tragué una costella de la qual creà la dona, creà la possibilitat de que home i dona s’unissin i es reproduïssin, creà la humanitat. Ara tot dormint Josep, Déu obre la porta a la salvació d’aquesta humanitat que s’ha allunyat de Déu, un àngel li rebel·la que Maria ha concebut per obra de l’Esperit Sant a aquell que salvarà dels pecats el seu poble, aquell a qui anomenaran Jesús, que vol dir salvador.

Déu ha entrat en la història humana i de quina manera, desconcertant, torbant a una parella de Natzaret que feia plans de casament. Encara els costa de creure, d’imaginar-se que aquell el cor del qual ja batega en el ventre de la mare verge, és el Fill de Déu que pel llinatge humà, el de Josep, participarà del llinatge de David; però per l’Esperit serà el Fill poderós de Déu que ressuscitarà d’entre els morts; com ens diu l’Apòstol. Déu ha fet aquell senyal prodigiós que havia anunciat el profeta Isaïes, aquell qui davallant a les profunditats del país dels morts pujarà al cel, naixerà d’aquella noia, serà l’Emmanuel, el Déu amb nosaltres.

El Senyor, el rei de la gloria, entra en la història humana a partir de Maria i de Josep; Déu els ha cridat a aquesta noble missió, criar al seu Fill. Déu entra en la història de la humanitat i ho fa per quedar-s’hi, hi entrà en el mateix moment en que Josep es despertà i acomplí el que l’àngel li havia manat i es desposà amb Maria. No pot ser més simple, una parella tindrà un fill; no pot ser més grandiós el Fill de Déu naixerà d’una verge i habitarà entre nosaltres. Maria i Josep han conegut per l’anunci de l’àngel l’encarnació de Jesucrist; aquell qui conduirà a la humanitat per la seva passió i la seva creu a la glòria de la resurrecció.

Maria i Josep han estat convidats per Déu a rebre, a prendre al seu Fill, el salvador, el Déu que és amb nosaltres. Sant Jeroni es pregunta per què Crist és concebut d’una verge casada i no d’una simple verge. I respon que per tres raons: la primera, perquè per la genealogia de Josep se sabés l’origen de Maria; la segona, perquè els jueus no apedreguessin Maria per adúltera; i la tercera, perquè en fugir a Egipte tingués en Josep qui la consolés. En el fons l’àngel tot obrint-li els ulls a Josep al pla de Déu el convidà a prendre a Maria i al seu fill, a acollir-los, a mantenir-los, el convidà, al cap i a la fi, a estimar-los. El Fill de Déu serà acollit per l’amor maternal de Maria i el paternal de Josep; difícil missió la seva, fer de pare sense ser-ho del qui és Fill de Déu.

Descobrim la voluntat de Déu de diferents formes. A través de la meditació de la Paraula, a través dels enviats, en el cas de Josep dels àngels, que ens ajuden a descobrir el significat dels fets, el sentit de l’Escriptura perquè han estat destinats a anunciar la bona nova de Déu. Josep va arribar a percebre el significat del que li estava succeint a Maria a través d’un somni. En el somni un àngel es va servir de la paraula per a aclarir com s’havia encarnat la Paraula en el sí virginal de Maria. És l’acció de l’Esperit Sant que actua. Quan per a Maria tot es va asserenar, exclamà: «Heus ací l’esclava del Senyor, que es faci en mi segons la vostra Paraula». Quan per a Josep tot va quedar una mica més clar, va actuar, prenent a Maria com la seva esposa, i anant a viure junts. Gràcies a la bonhomia de Josep, Maria no va ser apedregada i Jesús va continuar vivint en les seves entranyes.

L’Emmanuel és a punt d’arribar, totes les peces que calien per acomplir el pla de la salvació s’han anat col·locant i encaixant al seu lloc. Ara nosaltres sortim al rebre’l amb cor sincer.