24 de desembre del 2019

NADAL DEL SENYOR

MISSA VESPERTINA DE LA VIGÍLIA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Is 62,1-5; Sl 88,4-5.16-17.27 i 29; Fets 13,16-17.22-25; Mt 1,1-25

Com un raig de llum i una torxa encesa és per a la humanitat el Salvador, Jesús, de la descendència de David. La referència de Jesús com a fill de David és present al llarg de tot el Nou Testament, l’apòstol Pau ho remarca a la Carta als Cristians de Roma i a la Segona Carta a Timoteu, Jesús és descendent de David, del seu llinatge. Respon així a la promesa feta als Pares i als profetes, que d’aquesta nissaga havia de néixer el Salvador.

Així l’Evangeli d’avui posa l’accent en aquesta ascendència, no és tracta d’una mera narració, és resultat d’una intencionalitat en la recerca per vincular a Jesús amb la història del poble d’Israel. Una història en la que hi ha de tot, perquè Jesús assumint la nostra humanitat, en tot igual a nosaltres, llevat del pecat, ve a salvar a tots els homes i la seva pròpia genealogia representa i presenta la pluralitat del llinatge humà. Partint d’Abraham, el nostre Pare en la fe, i acabant en Josep, hi trobem reis, prostitutes, homes justos i pecadors; a tots ha estat donat un Salvador que és Jesús, la corona magnífica a les mans del Senyor, la diadema reial a les mans de Déu.

Aquesta ascendència ens porta a centrar l’atenció en Josep, l’home just i bo, que acceptant la voluntat de Déu acull a Maria i al fill que aquesta porta a les seves entranyes tot i ser verge, Josep l’acull tot i sabent que aquest fill ha estat engendrat per obra de l’Esperit Sant, tot i sabent que li ha estat encomanada la missió de salvar dels pecats al seu poble, al poble escollit per Déu des de sempre, al poble d’Israel. Jesús, el Fill de Déu, no defuig la misèria humana, l’assumeix per combatre-la i vèncer-la des de dins mateix, des de la nostra limitada humanitat.

Déu s’ha apropat tant a l’home que Ell mateix s’ha fet home en Jesús, el Déu amb nosaltres, ha vingut a compartir les nostres ombres per transformar-les el llum; la nostra mort per convertir-la en vertadera vida per la seva resurrecció. La Paraula, el verb de Déu, el Fill unigènit i únic del Pare, fill de l’home, ha vingut per compartir la seva filiació divina amb tots nosaltres. S’ha encarnat en un poble concret, en un llinatge determinat, tal com deien les Escriptures; per fer arribar la seva salvació a tota la humanitat. A uns homes concrets i a tots el qui creguin en Déu, el poble reunit per un baptisme de conversió, com ens diu l’Apòstol.

D’aquesta manera ha vingut al món en Messies; d’aquesta manera s’acompleix en Ell pla de Déu, el pla de la salvació. El somni del poble d’Israel s’ha acomplert, i com Josep es despertà tota la humanitat es desperta del malson del pecat perquè ens ha arribat la salvació.

Acollim amb joia al Fill unigènit de Déu perquè un dia, quan vingui com a jutge, el puguem contemplar amb confiança. Celebrem amb esperit ben prompte el seu primer adveniment, que és el principi de la nostra redempció i demanem-li que en el seu darrer adveniment siguem salvats per obra de la seva gràcia.