DIUMENGE VII DURANT L’ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
1S 26,2.7-9.12-13.22-23; Sl 102,1-2.3-4.8 i 10.12-13 (R.: 8a); 1C 15,45-49; Lc 6,27-38

Vergonya ens hauria de fer, que després de tants segles encara estem així: Si escoltem o no escoltem, si fem el bé o no fem el bé, si beneïm o no beneïm, si preguem o no preguem, si donem o no donem, si prestem o no prestem, si ens compadim o no ens compadim, si jutgem o no jutgem, si condemnem o no condemnem, si absolem o no absolem, si mesurem o no mesurem, si estimem o no estimem.

Vergonya ens hauria de fer, per això, ens hem aplegat ací, a l’Església, per celebrar el dia del Senyor, per escoltar, per contemplar, per lloar, per combregar, per atansar-nos al cel.

Perquè Jesús ens treu de la vergonya i ens avisa, ens indica, ens exhorta, a treure tot el bo i millor de la nostra persona: Escoltar, estimar, perdonar.

Escoltar

Jesús ens diu encara avui: «A vosaltres que escolteu». Quina capacitat tenim per escoltar? En la nostra capacitat d’escoltar està en joc el nostre esdevenir. Perquè la paraula que hem escoltat, si la posem en pràctica la recompensa serà gran i serem fills de l’Altíssim. «A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els enemics».

Estimar

És ben natural estimar els amics. Però, Jesús sembla vol posar-nos al límit de les nostres possibilitats.

Jesús en la seva pedagogia ens indica el que hem d’anar fent ja en la nostra vida. És veritat que ens podem trobar en persones que no ens estimen, que ens maleeixen, que ens ofenen, però nosaltres mai, mai, mai podem respondre en la mateixa moneda.

Perdonar

Som cristians, estem capacitats per a perdonar. I la força del perdó és poderosa i ens atansa a Déu. Per això, ens diu Jesús avui que fem el bé, beneïm, preguem per tots els qui no ens estimen.

Necessitem molta humilitat, per descobrir la gràcia que Déu ens està oferint contínuament.

Hem de passar de la nostra manera de veure les coses, a la manera de veure les coses Jesús. Hem de passar de la nostra justícia, a la misericòrdia de Déu. Hem de passar de la nostra llei, a l’Evangeli de Jesús.

«Feu als altres allò que voleu que ells us facin». «Sigueu compassius, no judiqueu, no condemneu, absoleu». «Doneu i Déu us donarà». «Déu us farà la mesura que vosaltres haureu fet».

Déu ens estima tant que ens deixa la llibertat de posar nosaltres la mesura al que fem. Ara bé, no hem de perdre de vista la mesura que fa Déu: «És bo amb els desagraïts i amb els dolents».

Déu no mesura el seu amor vers la seva criatura, vers els seus fills, agraïts o desagraïts.

Jesús està ensenyant-nos el camí que el cristià ha de seguir. Si és el camí de l’amor, és amb la mesura que Déu estima. Per això, ens repeteix: «Estimeu, vosaltres heu d’estimar els enemics». És el repte del cristià ultrapassar els límits de l’amor, del bé, de la bondat, de la benedicció, de la justícia, de la compassió, ultrapassar el do rebut de l’Esperit Sant per esdevenir homes espirituals, semblants a l’home que és del cel.

Jesús ens convida a perdre la vergonya, per estimar, saber perdonar, sense límits, demarcacions o fronteres, amb un amor extensiu que s’escampa com una taca d’oli.

La celebració de l’Eucaristia ens convida a enamorar-nos, d’aquest, la imatge del qual tenim a la creu amb els braços oberts per assolir la nostra redempció, el nostre perdó, la nostra salvació.

Deixem-nos caure als braços del crucificat per estimar el que ell estima, per estimar com ell estima, per estimar els homes que ell ha redimit.

L’amor cristià és il·limitat: Escoltem, estimem i perdonem. La voluntat de Déu és que nosaltres siguem els seus instruments d’amor i compassió en l’avui del món.