TRÀNSIT DEL NOSTRE PARE SANT BENET, ABAT

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Gn 12,1-4a; Sl 15,1-2 i 5.7-8.11; Jo 17,20-26

L’home de Déu Benet tenia un objectiu, tenia un model i tenia un camí a seguir. La seva meta era arribar al Regne de Déu, el seu model fou Crist al qual res va anteposar i el camí que escollí per arribar a la meta seguint el seu model fou la vida monàstica que ell mateix ens ensenya en la seva Regla que ara també és la nostra Regla.

Però el seu no fou un camí que vulgues viure en solitud, no es guardà per a ell tot sol la seva meta, ni volgué ser l’únic en imitar al Crist; la seva vida fou vertaderament una vida per als altres donant-se ell mateix al servei de l’únic rei veritable, defugint així els reialmes mundans. Podia ben bé dir sant Benet com el mateix Crist «la gloria que vós m’heu donat, jo també els l’he donada a ells.» Com Abram marxà del seu país, deixà la família i la Roma de la seva infantesa i joventut, per anar a un nou país, per començar una nova vida, primer en solitari i després de vèncer les temptacions del desert, la visqué en comunitat acabant per esdevenir els seus hereus espirituals un gran poble, el poble de Déu que fem camí cap a la vida eterna seguint els preceptes de la Regla i tenint com a model al Crist: així esdevingué Benet un mestre admirable de la perfecció evangèlica. La seva perllongada i íntima unió amb Crist el va portar a reunir al seu voltant a altres germans per a realitzar «els designis i propòsits grandiosos als quals se sentia cridat per inspiració de l’Esperit Sant» (Pius XII, Fulgens radiatur, 21 de maç de 1947). Enriquit per la llum divina, Benet s’ha convertit en llum i guia per als qui busquem al Crist i ens cal ser acompanyats pel camí del Senyor. (Cf. Sant Joan Pau II, 7 de juliol de 1999).

Diem de Benet que és el nostre pare, pare en el monaquisme, pare espiritual i certament ho és, per què, Qui com ell no ens mostra els camins que hem de recórrer sota el guiatge de l’Evangeli? Qui com ell ens prevé d’aquells falsos camins que semblen rectes però el terme dels quals s’enfonsa fins al pregon de l’infern? Benet és el nostre pare i com a tal ens aconsella i guia vers el mateix fi al que ell arribà. «Sant Benet qualifica la Regla com a «mínima, escrita només per a l’inici» (73, 8); però, en realitat, ofereix indicacions útils no sols per als monjos, sinó també per a tots els qui busquen orientació en el seu camí cap a Déu. Per la seva moderació, la seva humanitat i el seu sobri discerniment entre l’essencial i el secundari en la vida espiritual, ha mantingut la seva força il·luminadora fins avui. En buscar el veritable progrés, escoltem també avui la Regla de sant Benet com una llum per al nostre camí. El gran monjo continua sent un veritable mestre que ensenya l’art de viure el veritable humanisme.» (Benet XVI, Audiència general de 9 d’abril de 2008).

Avui celebrem el seu trànsit, el moment en que, qual Moisés sostinguts els ja febles braços pels seus deixebles, fou enduta la seva ànima cap al cel; quan, en paraules de Pius XII «Sant Benet, passats innombrables treballs per la glòria de Déu i la salvació dels homes, va canviar sortosament el desterrament d’aquest món per la pàtria del cel, la part que al Sant li va correspondre en aquesta tasca de reconstrucció.». (Pius XII, Fulgens radiatur, 21 de maç de 1947).

Benet es mantingué fidel, havent lliurat un bon combat, acabà la cursa conservant la fe; per això li fou reservada aquesta corona victoriosa atorgada per la justícia pel Senyor, per l’únic jutge just; una corona que vol compartir amb tots els qui anhelen la manifestació del Senyor, una corona que ens convida a compartir també avui a nosaltres (Cf. 2Tm 4,7).