Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Fets 10,34a.37-43; Sl 117,1-2.6ab-17.22-23; 1C 5,6b-8 i Jo 20,1-9
«Déu
el ressuscità el tercer dia.»
Tal com deien les escriptures aquell cos torturat i mort, sense cap alè de vida
ha abandonat el sepulcre. No l’ha abandonat pas perquè algú l’hagi retirat, l’ha
abandonat perquè ja no és el seu lloc, no pot estar entre els morts el qui és
viu. El pla de Déu, el pla de la salvació passa per l’encarnació, per la
predicació de la bona nova, per la passió i la mort a la creu, per l’estada al
sepulcre i, fonamentalment, per la resurrecció. Aquest
és el pla de Déu, és Déu qui s’encarna, és Déu qui en la seva naturalesa humana
mort clavat en creu i és Déu qui ressuscita. Ens
pot sorprendre aquesta afirmació de Pere perquè Crist és Déu tanmateix, però en
la resurrecció del Senyor s’apunta la nostra pròpia resurrecció i també
nosaltres, si en som mereixedors, serem ressuscitats per Déu, com no podria ser
d’altra manera.
Tenim l’enigma de la tomba buida, un fet que queda ben clar en veure Maria
Magdalena la pedra treta i després Pere, el deixeble estimat i la mateixa Maria
Magdalena que el cos ja no hi és a dins del sepulcre on l’havien dipositat. És
l’evidència física, el cos de Jesús ha desaparegut del lloc on havia d’estar. A
partir d’aquí tenim l’experiència de fe de cadascun dels personatges. Maria
Magdalena primer creu que ha estat robat, el seu procés personal la porta a
reconèixer al Senyor quan aquest i sol quan aquest la crida pel seu nom; en el
món jueu el nom i saber el nom d’algú representa molt més que un simple
coneixement, és signe de relació directe. El deixeble estimat sols en veure la
tomba buida creu, tot i que encara no ha lligat caps amb l’Escriptura, és el
primer en creure. Pere no acaba de veure-ho clar, aquell qui l’havia negat,
està desconcertat davant les evidències. Tres camins personals de fe,
experiències de fe que poden representar la de cadascun dels lectors del relat.
«Heu ressuscitat juntament amb el Crist.»
La resurrecció de Crist no és una resurrecció individual, aquell qui no es
volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu i s’abaixà fins a fer-se
obedient acceptant la mort i una mort de creu no es guardà tampoc gelosament la
seva igualtat amb Déu pel que fa a la seva resurrecció sinó que ressuscità per
tal que nosaltres també puguem ressuscitar.
Jesús confià a Maria Magdalena la seva missió personal, tornar al Pare alhora
que transmet la filiació a tots els seus, ara Déu és Pare de tots. Una
confessió l’anunci de la qual ha estat encomanada a una dona. Maria Magdalena
no sols té una experiència que comunicar als deixebles, haver vist i reconegut
al Senyor, sinó també un encàrrec clar, comunicar que ara tots som fills de
Déu.
«Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.»
Després
de l’experiència personal tenim l’experiència comunitària, eclesial. La
comunitat es trobarà reunida el primer dia de la setmana, junts amb les portes
tancades. És per l’Esperit Sant que la comunitat rebrà les forces necessàries
per acomplir la missió encomanada i rebrà el poder suficient per perdonar els
pecats. Certament Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts, sense la
resurrecció la nostra fe seria una fe desesperançada, sense la resurrecció la
comunitat, l’Església, hauria romàs esporuguida en no rebre la força de l’Esperit.
Experiència personal i experiència comunitària dos marcs per la fe, però és
realment quan l’experiència de fe és comunitària quan es rep l’Esperit Sant i
es reben dons com el de poder perdonar els pecats.