DIUMENGE XVI DURANT L’ANY

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Sa 12,13.16-19; Sl 85,5-6.9-10.15-16a (R.: 5a); Rm 8,26-27; Mt 13,24-43

Què passa amb el Regne de Déu?

Volem atansar-nos? O volem fugir del Regne de Déu? Perquè, podem crear-nos el nostre regne privat, amb totes les necessitats cobertes, amb tots els desitjos satisfets, amb totes les muralles del cor ben tancades per creure’ns que fins i tot no necessitem ni de Déu ni dels altres germans nostres. Tal vegada el diable va sembrant aquest jull en el bombardeig publicitari que ens persegueix, que et volen fer creure que ets el centre del centre de l’univers creat, que el teu “Jo” està per damunt de tot.

Què passa amb el Regne de Déu?

Jesús ens convida a discernir el que estem fent de la nostra vida. Jesús ens exhorta a esbrinar el nostre camp interior, el nostre cor. Les lectures que hem escoltat ens presenten la clau de volta de la relació amb Déu. Déu és misericòrdia ens presenta el llibre de la Saviesa: “Sou moderat en les sentències i ens governeu amb tota consideració”. “La vostra sentència és justa”. “La vostra força és font de justícia”. “Heu ensenyat que el justos han de ser humans amb tothom, i heu omplert d’esperança els vostres fills, en veure que doneu l’ocasió de penedir-se dels pecats”. Consideració, justícia, humanitat, esperança i perdó ho tenim a l’abast si ens n’adonem.

Déu és compassiu i benigne, indulgent i bo per a tothom que el cerca. Nosaltres som lliures d’atansar-nos a la seva Paraula, a la seva Eucaristia.

Tenim l’Esperit mateix que ve ajudar la nostra feblesa, ens diu sant Pau, per a saber pregar com cal, per conèixer el jull que tal vegada ha estat sembrat en el nostre cor.

Què passa amb el Regne de Déu?

El Regne ha estat sembrat en el baptisme que hem rebut. El Regne arribarà al seu acompliment a la fi del nostre camí. Ara és l’hora de fer fructificar el blat, la bona llavor sembrada en el nostre món. Sí, espiga i jull conviuen en la nostra existència vital, hi ha jull entre la bona llavor; però Déu és pacient, vol que ens convertim del pecat a la vida, de l’esclavitud a la llibertat de fills de Déu.

En el baptisme se’ns ha estat sembrat la petita llavor de la fe. Però si anem creixent en la fe, també creixerem en l’esperança del Regne promès. A més a més donarem els fruits de l’amor que és la caritat amb els altres.

Tenim el llevat en la nostra pasta i la misericòrdia de Déu espera a que fermentem en una vida santa.

Què passa amb el Regne de Déu?

Que ens espera el Déu misericordiós. Que hem de discernir cap on anem. Així com Déu ens té en consideració. Nosaltres també hem de ser considerats, compassius i misericordiosos amb els altres. Al Regne de Déu hi ha lloc per a tothom sempre que perseverem fidels, fervents en la fe, en l’esperança i en la caritat.

De moment ara celebrem la penyora del Regne de Déu, que és l’acció de gràcies que tota l’Església celebra en lloança a Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.