TRÀNSIT DEL NOSTRE PARE SANT BENET, ABAT

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Gn 12,1-4a; Sl 15,1-2 i 5.7-8.11 (R.: cf. 5); Jo 17,20-26

Jesús prega per nosaltres, prega per cadascú de nosaltres, prega per cadascú que creu i per cadascú que creurà en ell.

“Ves-te’n del teu país, del teu clan, de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré”.

Moltes vegades ja pensem que estem bé, no ens falta res i tenim de tot, coses materials i coses espirituals, tot, ho tenim tot. Així ens podem quedar fixes, instal·lats i acomodats a una manera de fer les coses, de viure el cristianisme amb pau, sense cap complicació.

 “Ves-te’n”, ves-te’n ens diu a nosaltres la lectura, igual que el Senyor li va dir a Abraham en el seu dia, ara ens ho diu a cadascú de nosaltres personalment i col·lectivament com comunitat.

Ens cal moure’ns de la nostra instal·lació per convertir la nostra vida en una vida de santedat. És el camí de la Quaresma, és el camí de la Regla de sant Benet.

Sant Benet va fer aquesta conversió i ha estat així font de benedicció. Nosaltres participem d’aquesta benedicció en la mesura que seguim la seva Regla monàstica.

Regla que ens ajuda a obrir l’orella del cor, per acollir de bon grat cada exhortació, per retornar a Aquell de qui ens havíem apartat per la desobediència.

Per això, Jesús prega, perquè siguem u. Jesús prega perquè reconeguem que ell és l’enviat del Pare. Prega perquè vol que participem de la unitat del Pare i del Fill, perquè estiguem allà on ell està.

La comunitat reunida és símbol de la presencia de Crist enmig el món. Jesús prega enmig nostre, perquè l’amor del Pare davalli a la comunitat. Així serem bons testimonis de Crist en el món, perquè els altres creguin que Jesús ha vingut per salvar-nos i per això ens vol en comunió d’amor, d’esperança i de caritat, dintre de la família humana.

Com a cristians hem d’aixecar-nos i anar seguint les petjades del Crist fins a la vida de la glòria amb el Pare i l’Esperit Sant, per sempre. Amén.

DIUMENGE IV DE QUARESMA (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
1S 16,1b.6-7.10-13a; Sl 22,1-3.4.5.6 (R.: 1); Ef 5,8-14; Jo 9,1-41

“Allò que l’home veu no és allò que val; l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor”. Sí, Déu veu el fons del nostre cor. Déu coneix el nostre cor, que pensem, que fem, com actuem, com ens relacionem, perquè Déu ho veu tot.

Nosaltres no hi veiem, de vegades encara som cecs de naixement. I així, podem viure en la foscor de la nit. Tal vegada ens conformem de viure encara que sigui en la foscor. Tal vegada no tenim cap esperança després de tanta foscor.

Jesús és la llum, la llum del món. Per això, Jesús és l’únic salvador absolut que ens pot guarir, que ens pot obrir els ulls cecs, els ulls que no veuen la llum del món, la llum que Jesús ens dona per viure una vida espiritual oberta al coneixement de déu, oberta a la vida en Crist, des de la vida monàstica, des de la vida que se’ns ha donat com un regal i que se’ns a donar pet donar-la als altres.

Podem tenir por i tant, però Jesús és vora nostre, la seva vara de pastor ens asserena i conforta. Jesús ens para la taula, la taula ara de l’Eucaristia i així omple a vessar la nostra vida.

Si estem on hem d’estar, si estem en el Senyor també participarem de la seva llum. Per això aquest diumenge se’ns convida a viure amb alegria, viure com els qui som de la llum. Així, podrem donar fruits, fruits que neixen de la llum, fruits de bondat, de justícia i de veritat.

Però, si encara no hi veig? Què he de fer? Ves a rentar-te a la piscina de Siloè, nom que significa enviat.

On trobem la piscina de l’Enviat, per poder rentar els ulls? Jesús ens ha posat les Escriptures davant dels ulls, ara ens toca rentar-nos en el sagrament del baptisme, del perdó i de l’Eucaristia.

Així amb la vista clara podrem seguir les petjades del Crist, sortir al món veient la realitat de la nostra societat, la necessitat i el necessitat, la pau que necessita tota persona, tota família, tota comunitat, tot poble i tot el món.

En el camí cap a la Pasqua, en el camí per rebre el qui és la llum veritable, en el camí per rebre els sagraments Hèctor, avui fem un pas més i el cec de naixement t’interpel·la en la teva pròpia vida perquè els ulls del teu cor s’il·luminen de la llum de Crist.

Alegrem-nos en aquest camí de la Quaresma, perquè Jesús ens obre els ulls de la vida, per aprendre a lloar Déu, que és Pare, Fill i Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.

DIUMENGE III DE QUARESMA (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Ex 17,3-7; Sl 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8); Rm 5,1-2.5-8; Jo 4,5-42

No veig molts poals per pouar, tal vegada encara no és l’hora Sexta per venir a pouar l’aigua per a dinar. Però, aquesta agua, per molt que bevem tenim set altra vegada.

Jesús ens vol donar l’aigua viva. Obrim els nostres cors, obrim els nostres ulls per veure les meravelles que Déu vol obrar en nosaltres. Si obrim el cor, si aprofundim en la vida que hem portat, tal vegada no hem tingut cinc marits, però si que hem comés adulteris en la nostra fe, en la nostra esperança, en la nostra caritat.

Perquè fàcilment hem pogut adulterar el nostre monaquisme. I com els sarabaïtes allò que ens agrada ho trobem lícit, el que no ens agrada el donem per il·lícit.

Jesús ens dona l’oportunitat de convertir-nos en veritables cristians, en veritables consagrats. No es tracta d’aparentar, portar una cogulla ben planxada, fer cara de místic, portar barba d’estilita o de pare del desert.

No! Jesús ens vol autèntics adoradors del Pare en esperit i en veritat. La fe ens ha donat entrada en aquesta gràcia, que pel baptisme posseïm en ferm. Així, en el nostre camí de la Quaresma vivim esperançats en la mirada posada en la Pasqua, en la glòria de Déu, que pel seu Fill Jesucrist ens vol fer partícips donant-nos l’Esperit sant. Sí, així també cadascú de nosaltres participarem del mateix esperit que ha vessat en els nostres cors el seu amor.

Des de l’amor podrem fer la voluntat del Pare, com Jesús, i podrem acomplir la seva obra d’adoradors del Pare en esperit i en veritat. Així des de l’amor i la veritat podrem estendre la caritat en aquesta societat tan necessitada de pau i amor.

L’exemple de la nostra vida sempre ha de ser el Crist. Si vols seguir les petjades de Crist, ara Héctor és el moment de decidir-te, per això pregarem, perquè mereixis ser purificat interiorment i emprenguis amb joia el camí de la salvació. Per això avui farem el primer escrutini.

DIUMENGE VI DURANT L’ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Sir 15,15-20; Sl 118,1-2.4-5.17-18.33-34 (R.: 1b); 1C 2,6-10; Mt 5,17-37

Sí, sí, no, no, la veritat és el que vol Jesús de nosaltres. Digueu senzillament sí, quan és sí, no, quan és no. Tot allò que dieu de més ve del Maligne.

Perquè Déu coneix tot el que cadascú fa. Vivim a la seva presència i els seus ulls veuen cada moviment que fem. Nosaltres som lliures per elegir el bé o el mal, l’aigua o el foc, la vida o la mort. Déu no mana a ningú que faci el mal ni autoritza ningú a pecar.

Per això, seran feliços els que segueixen la llei del Senyor, els qui busquen amb tot el cor la voluntat del Senyor, observant fidelment els preceptes dia i nit, sense desviar-se del camí traçat per la paraula de Déu i els seus decrets i prescripcions.

Per això, ens cal pregar i molt. Ens cal demanar que el Senyor ens faci entendre la seva llei, ens faci obrir els ulls per meravellar-nos i contemplar el bo i millor de la llei del Senyor, dels seus manaments.

I els seus manaments no son feixucs si els complim amb amor. Sí, ens cal amor per obrir-nos a la saviesa que ve de dalt. La saviesa de Déu que ens ve a l’encontre tal com diu l’Escriptura: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l’home somniava això que Déu té preparat per als qui l’estimen».

Estimar Déu i el proïsme és acomplir tota la llei. Jesús no ha vingut a desautoritzar cap lletra de la llei, ha vingut a completar els preceptes de la llei. Per això, ens convé espavilar-nos i no adormir-nos en les prescripcions que Jesús ens posa al davant.

Jesús ens vol justos, més justos que els mestres de la Llei, justos per viure una vida lliurada a Déu en la vida monàstica, en l’atenció al necessitat, que sempre és amor a Crist en els més pobres. Jesús ens obre el sentit de la llei, davant de: «no matis», ara ens diu que ni t’enfadis amb el teu germà per no ser reu davant del tribunal, ni l’insultis, ni mires amb mal desig, perquè en el fons del cor ja has comés adulteri.

Davant de Déu, cal estar a bé amb tots. Per això, ens cal estimar sense mesura a Déu, per viure estimant, per poder fer les paus amb tothom.

La nostra vida no es pot fonamentar en juraments, no, i això cal tenir-ho ben clar.

La nostra vida ha d’estar fonamentada en les prescripcions de Déu, és a dir, oberta a la voluntat de Déu. Des de la comprensió de l’amor que Déu ens ha vessat sense mesura, des de la misericòrdia que ens ve de Déu, podrem viure tots i cada un dels manaments del Senyor.

Si l’amor està per damunt de tot no ens mancarà res, per donar glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant, Déu pels segles dels segles. Amén.

PRESENTACIÓ DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Ml 3,1-4; Sl 23,7.8.9.10 (R.: cf. 8a); He 2,14-18; Lc 2,22-40

Hem entrat al temple amb una candela a les mans. Una petita llum que il·lumina, una llum que ens guia cap a la Llum veritable.

Amb aquesta candela portem les pregàries de cada persona que ens ha demanat la nostra oració, amb la candela portem la fe que els nostres pares ens han transmès. Tot per guiar la nostra vida a la Llum veritable.

Els portals alcen les llindes; les portalades eternes s’han engrandit perquè el rei de la glòria entra al seu temple. Si, és el Senyor, el rei de l’univers, el qui ve, el que ve a purificar, purificarà el cor de tots els descendents de Leví, els refinarà com la plata, i l’or.

Nosaltres som els descendents que necessitem aquesta purificació. Els nostres cors necessiten ser il·luminats per la Llum veritable. Perquè purificats podrem exercir el nostre ofici, oferir una oblació digna, agradable al Senyor, oferir la nostra vida de monjos.

Jesús s’ha emparentat amb nosaltres per poder destruir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort, i així fer-nos lliures. No tornem a ser esclaus del pecat, no tornem a ser esclaus de la mort, no ens guiem per la foscor.

Jesús s’ha fet en tot semblant a nosaltres, ha vingut, ens ha vingut per ser un gran sacerdot compassiu i acreditat davant Déu per expiar els nostres pecats. Ell ha sofert, ha mort per cadascú de nosaltres que encara som provats amb tantes proves dia rere dia.

Ens cal obrir els ulls, els ulls del cor, els ulls de la fe per veure amb claredat, encara que els nostres ulls estiguin cecs, obrir els ulls a la Llum veritable que avui ens ve, ve al seu temple, a casa seva, per complir la Llei de Moisès. La purificació del més pur ens atansa al seu Misteri. Déu s’ha fet nostre perquè tinguem un clar referent i guia a qui seguir.

Simeó home just i pietós, esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. Guiat per l’Esperit s’atansa al temple. Anna, profetessa, mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ells han vist el Salvador de tots els pobles, llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble.

Avui és el nostre dia, dia dels consagrats. Nosaltres tampoc ens movem del temple, dedicats tot el dia al culte a Déu. Així també serem purificats i refinats com l’or al gresol, amb dejuni i oració, per esdevenir més justos i pietosos.

També nosaltres, ara celebrant el sagrament de l’Eucaristia, se’ns fa present el Salvador que ens ha manat fer el seu memorial fins que torni. En l’Eucaristia ho tenim tot. Per això, amb el petit gest de la candela a les mans, hem rememorat que Jesús ha estat presentat al temple. Ara però, ens ha dut a nosaltres a l’altar de l’Eucaristia per alimentar-nos del cos i de la sang de Crist.

Celebrem el memorial del Senyor Jesús per donar gràcies a Déu Pare, per unir-nos més estretament a Déu, fins a l’altar del santuari del cel, de la vida eterna. Vida que desitgem amb Jesús el nostre Salvador, units amb el Pare i l’Esperit Sant que ens defensa ara i pels segles sens fi. Amén.