Homilia predicada pel P. Josep M. Recasens
Germans,
Després de la festa del Baptisme del Senyor, la litúrgia enceta el llarg temps de durant l'any, trenta-quatre setmanes interrompudes per la Quaresma i el Temps pasqual, en el qual anirem repassant els misteris de la vida del Crist, en aquest cicle A, de la mà de l'evangelista sant Mateu que ens presentarà el Crist com el nou Moisès, salvador i redemptor del seu poble.
En aquest segon diumenge, però, la litúrgia de la paraula es fa ressò encara del tema del baptisme del Senyor del diumenge passat, concretament en la versió de sant Joan, amb el testimoniatge de Joan Baptista. El quart evangelista no descriu pròpiament el baptisme de Jesús però ens dóna indirectament una versió testimonial força explicativa de l'escena. Dins la teologia de l'evangelista, Jesús és ungit amb l'Esperit Sant que baixa del cel com un colom i es posa damunt d'ell en el moment del baptisme, i Joan Baptista l'assenyala com l'anyell de Déu que pren damunt seu el pecat del món i confessa al mateix temps la divinitat de Jesús. Així Joan Baptista fa una presentació solemne de Jesús davant els seus deixebles i s'avança a l'esdeveniment pasqual mostrant Jesús en la seva missió de redemptor del món. En aquest primer capítol de l'evangeli de Joan les confessions de fe realment van encadenades una després de l'altra: primer la de Joan Baptista, després la d'Andreu al seu germà Pere, tot seguit la de Felip davant Natanael i finalment aquest apòstol desconfiat confessa també espontàniament Jesús com a Fill de Déu i Rei d'Israel.
No podem deixar de fer esment dels verbs clau de la teologia del quart evangelista i que ja fan acte de presència en els inicis del seu evangeli, essent una mostra el fragment que avui hem escoltat: verbs com veure, venir, dir, testificar o donar testimoni, enviar, saber, mirar, posar-se, en el sentit de romandre, o existir, aniran apareixent al llarg de l'evangeli com a vocabulari força típic de la seva teologia. Joan descriu les escenes amb una gran vivesa descriptiva, com en cambra lenta i amb una precisió instantània, com quan diu: "Joan veié que Jesús venia i digué: Mireu l'anyell de Déu". Un seguit de verbs que ens recorden aquells altres verbs cèlebres de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies: "Veni, vidi, vinci". Sens dubte aquest llenguatge i sintaxi de Joan delaten la seva condició semita, amb poc domini de la llengua grega, però, per contra, aconsegueixen donar a la seva redacció un to incisiu a les escenes de manera que les accions dels personatges i el seu llenguatge tinguin una força captivadora per a l'oient o el lector.
Aquesta escena evangèlica ens dóna, doncs, com d'una forma panoràmica, la missió programàtica de Jesús amb el testimoniatge eloqüent del Baptista inspirat pel Pare que el va enviar a batejar. Ens trobem aquí també davant una escena teofànica en la qual el Baptista evoca el testimoni que el Pare i l'Esperit donen de Jesús. L'escena, de regust postpasqual, ens parla obertament de l'Esperit Sant, revelat per Jesús mateix abans de la seva passió i manifestat obertament el dia de la Pentecosta, cinquanta dies després de la resurrecció de Jesús. D'aquesta manera, el quart evangelista ens presenta Jesús ungit per l'Esperit Sant ja des de l'inici de la seva missió evangelitzadora. Per això, Jesús encarna perfectament la figura del servent del Senyor de què parla el profeta Isaïes en la primera lectura. Jesús serà la llum per a tots els pobles i el qui portarà en ell mateix la salvació d'un cap a l'altre de la terra. Ell serà també el servent obedient que s'oferirà dòcilment com un anyell mansoi per tal de fer la voluntat del Pare, tal com hem cantat en el salm responsorial.
L'Església se sent reflectida en el testimoniatge de Joan Baptista tot assenyalant com ell constantment Jesucrist com l'Anyell de Déu que lleva el pecat del món, així com proclamant que el Messies o Ungit del Senyor comunica incessantment als seus seguidors l'Esperit Sant del qual ell n'estava plenament investit i, a més, en nom de Jesús ressuscitat i amb la força del seu Esperit ella administra els sagraments de salvació que dimanen del Misteri Pasqual del nostre Redemptor. Aquesta setmana, que celebrem l'octavari per la unió dels cristians, tenim una privilegiada oportunitat per meditar i posar en pràctica la nostra confessió de fe en aquell que és el nostre únic Mestre i Pastor i el Salvador de tots els homes. Com no serà escoltada pel Pare la pregària del seu Fill estimat que li suplica insistentment per la unitat de tots els seus deixebles: "Que tots siguin u, Pare, com Vós i jo som u". Cal que també nosaltres ens solidaritzem amb la mateixa pregària de Jesús al Pare per tal que siguem més conscients de la gran necessitat que tenim de viure units en la mateixa fe i en una mateixa caritat.
Finalment, només us vull recordar l'obertura inaugural de l'Any Jubilar que aquesta tarda tindrà lloc solemnement a la nostra catedral primada amb motiu dels mil set-cents cinquanta anys del martiri del sant bisbe Fructuós i dels seus diaques sant Auguri i sant Eulogi. El Sr. Arquebisbe ha publicat una carta pastoral amb motiu d'aquest any jubilar en la qual explica amb detall el contingut i els objectius del mateix. Us recomano que la llegiu. Que aquest joiós jubileu dels nostres sants màrtirs doni a la nostra antiga església de Tarragona una nova vitalitat en el seu compromís cristià per tal que tots ens sentim solidaris del pensament ecumènic del sant bisbe Fructuós que, tot dirigint-se al lloc del seu martiri, va afirmar públicament que li calia tenir constantment present l'Església catòlica d'orient a occident.
