Homilia predicada pel P. Maties Prades
Estimats germans i germanes,
El profeta Isaïes anima el poble, deprimit pel l'exili i caigut en la foscor de la desesperança: "El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix..." Quan Jesús recorda aquestes paraules, diu tot seguit: "Convertiu-vos". Ell sap molt bé que la nostra naturalesa tendeix al pecat, i que lluitem entre dues tendències. Si no ens convertim, si no renovem el nostre cor, podem caure en situacions absurdes, que formen part de la nostra existència, i que són conseqüència de la nostra limitació i del mal ús de la llibertat. La tendència al mal, la nostra feblesa, les equivocacions constants, el pecat... poden matar-nos l'esperança. Llavors ens ofeguem en una tristesa sense estímuls o en una apatia que ens deixa fora de joc. És molt fàcil caure en la rutina. Hem de ser creatius o, si més no, observadors. Sempre oberts per tal de veure, comparar i quedar-se amb el millor. Els cristians hem d'estar amatents a la Paraula de Déu. "Una llum resplendeix", diu Jesús citant Isaïes.
Jesús és la llum que ens revela el sentit de la vida. Déu se'ns manifesta d'aquesta manera particular, tot donant-nos una capacitat especial de veure-hi. La seva llum, projectada sobre les nostres realitats, motiva serenor i esperança. "Els heu omplert de goig, d'una alegria immensa", diu la primera lectura. Alegria que hem de saber comunicar per ser creadors de vida, col·laboradors de Jesús, anunciadors d'una autèntica pau, artesans d'un món millor. La paraula no és creïble si no va acompanyada d'obres. Ni l'abundor de paraules ni les grans explicacions no ens omplen, ni asserenen el nostre esperit; però una vida honesta i coherent dona gran confiança i resposta a molts dubtes. Jesús ens crida, repeteix la invitació, i espera. En l'oració col·lecta demanen a Déu: "feu que visquem d'acord amb la vostra voluntat, i que... donem fruit abundant de bones obres".
El nostre procés de conversió va unit a una vida intensa de pregària. Sota la influència de la recentment acabada Setmana per la Unitat dels Cristians, vull citar un prevere sant, de l'Església Ortodoxa russa (S. Joan de Cronstadt) que escriu: "quan preguem, ens fem forts en la fe i en l'esperança; ens omplim de pensaments lluminosos i positius; augmentem el nostre amor a Déu i ens obrim al seu Esperit". Podem convertir aquestes paraules seves en un lema molt pràctic: "Creu, espera, prega i no temis les dificultats". Si preguem no tenim por quan emprenem qualsevol activitat, i ens convencem de la importància de portar-la a terme. També, i això és ben cert: si preguem "aprenem a respectar la dignitat de les persones, sense tenir en compte les seves aparences". Recordem ara les paraules de Pau a la segona lectura: "...que no hi hagi divisions entre vosaltres; estigueu ben units en una sola manera de pensar...". Ens cal, doncs, revisar contínuament les nostres actituds "per millorar la nostra vida cristiana", segons l'oració sobre les ofrenes.
Aquest projecte de vida cristiana el fem possible quan anem units, respectant les diferències i confiant mútuament. Nosaltres també ens sentim cridats com els apòstols de l'Evangeli d'avui: "Veniu amb mi". Amb les mans obertes, i el cor lliure i generós, intentem seguir el Crist, arrelats en la nostra realitat, estimant-la, i vivint el nostre moment històric. El Papa Benet XVI des de fa molts anys parla de l'Església del futur en diferents entrevistes: "Quan Déu hagi desaparegut completament per a molts homes, experimentaran la seva pobresa total i horrible. I aleshores descobriran la petita comunitat dels creients com alguna cosa totalment nova. Com una esperança que els surt a l'encontre, com una resposta que sempre han buscat enmig de la fosca". Ens cal, doncs, "trobar el nostre nucli en la fe i en la pregària", en paraules del Papa. Que així sigui, germans, amb l'ajut d'aquesta Eucaristia, on se'ns diuen moltes coses, on Jesús es presenta com a Llum, Paraula, i Aliment.
Podem acabar meditant i contemplant les últimes paraules del Salm 26:
"Sigues valent!. Sigues valenta!. Que el teu cor no defalleixi. Espera en el Senyor!".
