Diumenge XXIV durant l'any
Homilia predicada pel P. Maties Prades
Nm 21, 4b-9; Fl 2, 6-11; Jo 3, 13-17
Si el Cristianisme és un missatge d’amor,
per què hem de celebrar la festa de la creu, que és un instrument de tortura?
Estimats germans i germanes,
Jesucrist ha volgut manifestar-nos la seva solidaritat amb el dolor humà, tot compartint-lo per tal de guarir-nos. Jesús ens revela a la creu un Déu que pateix amb nosaltres, que penetra el nostre dolor i el transforma. Els seus braços oberts són una invitació a superar les nostres creus, perquè ens acull amb la seva misericòrdia i perdó. Els seus braços oberts són, també, una invitació a sentir-nos solidaris amb els altres, obrint-nos al seu dolor i alliberant-los pel nostre amor i comprensió. Davant de l’espectacle del mal i del dolor en el món, hi ha persones que cauen en la desesperació i deixen de creure en Déu. Però altres persones, a les quals els repugnen igualment la maldat i el sofriment, troben en el Crist crucificat la força per solidaritzar-se amb els qui sofreixen i per intentar construir un món més humà.
Jesús ens invita a prendre la nostra pròpia creu i a seguir-lo. Ens resulta difícil acceptar la nostra creu, és a dir: la tendència insistent al pecat, el conjunt de defectes que ja ens coneixem tan bé, les incomprensions, els records negatius del passat, les pors del present, les inseguretats del futur, els complexos que ens condicionen, la manca d’amor que ens deixa insatisfets. Jesús ens va ensenyar amb paraules i amb fets, i també en el silenci de la creu, que hem d’estimar els enemics, fer el bé als qui no ens estimen, pregar per aquells que ens ofenen, fer als altres allò que volem que ells ens facin. Cal llegir sovint el «Sermó de la muntanya», als capítols 5, 6 i 7 de Mateu. Si reflexionem les propostes de Jesús, ens adonem que hem de ser valents, evitant de justificar les nostre febleses, indecisions i infidelitats.
El signe de la creu continua essent contradictori, com el misteri del dolor. Està comprovat que qui no sofreix resta immadur; qui refusa el sofriment, es rebel·la i no troba la pau; però qui l’accepta, amb paciència i serenor, s’uneix a Déu i es santifica. El sofriment de Jesús a la creu no ve a justificar cap sofriment, però li dóna un altre sentit. En la creu, Jesús ens salva perquè ens dóna el seu amor, i el seu amor es capaç de convertir-nos i de canviar el nostre cor. En la creu, Jesús ens il·lumina perquè, malgrat el seu sofriment, no va deixar d’estimar ni de perdonar. Crist, penjat a la creu, ens va obrir un nou camí, on són possibles els sentiments nobles i les accions generoses.
Per tot això, la creu de Jesucrist —us ho confesso— provoca en mi un sentiment d’amor i d’admiració. Quan contemplo Jesús, amb les braços oberts a la creu, em sento estimat incondicionalment, la meva creu perd pes i importància, i miro d’una altra manera als altres. Vaig descobrint que per guarir les nostres ferides cal contemplar les de Crist. Si l’acceptació de la nostra creu de cada dia ens fa més humans, si ens uneix més a Jesucrist i ens ajuda a estimar els altres... vol dir que hem comprès el seu sentit més profund. La creu esdevé, doncs, signe d’amor i de reconciliació; i, per tant, de fe i d’esperança. Avui celebrem, en paraules de l’antífona al Càntic de Maria de Vespres, «la victòria de Crist» i «el triomf dels sants».
Durant aquesta setmana hem escoltat un fragment de la carta de sant Jaume: «Sempre que passeu proves, siguin quines siguin, tingueu-vos per molt feliços: heu de saber que, superant la prova, els creients us refermeu en la constància. I la constància ha de dur les obres a bon terme» (Jm 1, 2-4). Les paraules d’aquesta homilia també volen donar esperança —perdoneu-me si no ho aconsegueixo. Quan superem el túnel negre de la prova, ens espera la Llum que tot ho il·lumina: així, podem contemplar l’alegria dels nets de cor, l’esforç d’aquells que no poden superar les seves limitacions, la bellesa del perdó, les possibilitats d’aquells en qui ningú creu, l’amor que no s’apaga encara que ho sembli, el goig de voler estimar i de sentir-nos estimats.
A l’Eucaristia, memorial del sacrifici de Jesucrist a la creu, Ell ens fa participar del seu Cos i de la seva Sang, per tal de donar-nos força per a seguir amb joia, esperança i agraïment el nostre camí de cristians.
