Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Sir 51,1-12; Sl 33, 2-9; 1Jn 5, 1-5; Mt 10, 17-22
Recentment Alzira i Carlet han signat un conveni per senyalitzar i divulgar la Ruta Bernardina, juntament amb els municipis de Benimodo, Guadassuar i Alcudia.
L’alcaldessa de Carlet deia: el millor regal que poden rebre aquests municipis arriba en forma de conveni entre aquests dos municipis, per a divulgar una ruta Bernardina per la comarca. La ruta Bernardina és un símbol d’amistat entre els dos pobles que venerem els nostres patrons… I l’alcaldessa d’Alzira afirmava també: És voluntat d’ambdues institucions crear un itinerari turístic-cultural, denominat Ruta Bernardina, que recorri l’itinerari vital, en la nostra comarca, dels nostres Patrons i dels elements religiosos i artístics que hi estan vinculats…
Jo diria que aquesta ruta Bernardina ve de més lluny. I aquestes importants poblacions de l’antic regne de València han volgut assumir-la en benefici cultural i religiós de les seves comunitats locals.
Aquesta Ruta ens arriba des dels mateixos Bernat, Maria i Gràcia. O potser més en concret, en principi, des de Bernat, quan apareix per Poblet cap al segle XII, en el seu viatge a Barcelona com a ambaixador davant el Comte i es converteix a la fe cristiana a Poblet, i se sent immediatament cridat a ser monjo…
Aquí comença la veritable ruta Bernardina, el camí apassionant de Bernat, amb la seva victòria sobre el món, amb la seva fe, com diu l’apòstol Joan: Tot el qui creu que Jesús és el Crist, ha nascut de Déu; i tot el qui estima Déu que l’ha engendrat, també estima els altres que Déu ha engendrat... Tot el qui ha nascut de Déu venç el món…I aquesta és la victòria que venç el món: la nostra fe…
La fe que neix com a fruit de l’encontre amb Déu mitjançant la relació personal amb Crist, genera immediatament un dinamisme ferm, valent, decidit de testimoniatge. El creient no pot sinó dir, transmetre, com sigui, el que ha vist i sentit. El creient està sempre en camí per a ser testimoni d’una nova vida.
Bernat troba a Poblet una nova vida, se li obre un nou camí, i ell, immediatament, es disposa a seguir-lo. Vol dur i oferir aquesta novetat als seus, als seus germans, a la seva família.
Un cop més es farà una realitat la saviesa evangèlica. Davant l’anunci de la Paraula, uns l’acullen i uns altres la rebutgen. Allò que s’esdevé en la vida de Jesús de Natzaret, ara s’esdevé en la vida de Bernat. El seu testimoniatge és acollit per les seves germanes Maria i Gràcia, però és rebutjat pel seu germà. És quelcom que ja li succeeix al mateix Jesús en la seva predicació. I torna a ser actualitat la Paraula de l’evangeli: Us portaran als tribunals… donareu testimoniatge davant ells. No us preocupeu del que haureu de dir, l’Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre…Un germà portarà a la mort el seu germà… Tothom us odiarà a causa del meu nom, però el qui es mantindrà ferm fins a la fi, se salvarà…
Ja el va profetitzar el mateix Jesús: si m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres ... Bernat viu una plena identificació amb Jesucrist, així com les seves germanes. Viuen en les seves pròpies carns la passió de Crist, i arriben a la victòria que venç el món, que roman més enllà del temps.
Per això avui celebrem aquest inici del camí, que va ser el martiri. I podem tornar a dir amb el profeta del Siràcida: Et vull donar gràcies, Senyor, Rei, et vull lloar, oh Déu, salvador meu. Et dono gràcies, Déu dels nostres pares. Contaré la teva fama, refugi de la meva vida, perquè m’has salvat de la mort.
Això és precisament el que fem en aquesta solemnitat: lloar Déu perquè la vida que es lliura es torna a recobrar. I així va succeir amb Bernat, Maria i Gràcia. Perquè qui comença a viure aquí, en aquest món, una relació personal amb Crist, aquesta, com en Bernat, Maria i Gràcia, ja no es talla mai, perquè el temps és absorbit, assumit per la vida que roman, la vida en Déu.
Celebrem en aquesta solemnitat l’amor de Déu que no s’esgota, que es renova cada dia en la teva vida, en la meva, en la de tots nosaltres. I ho celebrem identificant-nos amb la vida, mort i resurrecció de Crist. Ho celebrem fent memòria d’aquests sants fidels al misteri de Crist, fins a donar la vida per seguir Crist, el nostre Mestre.
I aquesta celebració la perllonguem després, en el dia a dia, donant la nostra vida en un servei generós de la nostra fe als nostres germans. I la perllonguem en aquesta celebració trobant-nos cada any amb els nostres germans d’Alzira i Carlet, il·luminats tots per l’exemple d’aquests patrons. I la celebrem amb la ruta Bernardina, que no vol dir altra cosa que proclamar, dir en veu alta com són i on són les petjades d’aquests insignes sants i realçant la seva petjada cultural i religiosa en la vostra terra, i esforçant-nos a viure en la nostra comunitat la nostra fe, lliurant generosament la nostra vida als germans. I en definitiva essent testimonis tots del mateix amor en aquest món, en aquesta societat que necessita d’aquesta fe, d’aquesta vida nova, que el món no sempre està disposat a acceptar.
Que el Senyor, mitjançant els sants Bernat, Maria i Gràcia, us beneeixi i us enforteixi per viure la fe en el ressuscitat, Crist, font sempre de vida nova.
