DIMARTS XIV (I)

Homilia predicada pel P. Lluc Torcal, prior de Poblet
Inici de l'Escola d'Estiu de Poblet
Gn 32, 22-32; Mt 9, 32-38

El nostre món es presenta moltes vegades com aquell mut endimoniat de què ha parlat l'Evangeli que acabem de proclamar.

Mut perquè sovint no té res a dir sobre res; endimoniat, perquè aquesta no és la condició natural dels homes i dones que viuen en aquest món: d'alguna manera, la mudesa en què vivim, la manca de diàleg a la recerca de la veritat, la impossibilitat d'iniciar un camí de recerca del sentit de la vida, de nosaltres mateixos i de les coses que ens envolten, d'alguna manera —dic— ens ha estat imposada com des de fora d'allò mateix que som; aquesta mudesa i aquesta manca de diàleg i de recerca de la veritat, irrompen en la nostra existència sense preguntar-nos si volem deixar-los entrar: s'han convertit en una manera de fer social que paralitza i immobilitza el mateix creixement cultural dels homes i dones d'avui. Per això, aquesta força paralitzant que tendeix a atacar la mateixa dignitat humana en la seva llibertat i en la seva capacitat de ser responsable, pot ser anomenada —i no metafòricament— demoníaca.

Si el mut endimoniat, fou portat a Jesús i aquest el guarí; també convé portar els muts del nostre temps al Senyor. I, de fet, és tasca nostra portar el muts endimoniats del nostre món cap el Crist. Acostar els homes i les dones del nostre món cap al Crist, és conduir-los a la veritable font del sentit i de la joia i, un cop guarits, permetre que Crist esdevingui el sentit de les seves pròpies vides. Tenim una responsabilitat envers els nostres germans per acostar-los a Crist.

L'Escola d'estiu i, en general, el projecte STOQ s'enarquen plenament en aquesta voluntat de sortir a l'encontre dels muts per causa de la cultura; dels analfabets d'aquell llenguatge trilingüe —ciències, filosofia i fe— que impedeix l'home de caure a les mans del primer vent que bufa davant del seu nas. És un deure de justícia crear ponts de diàleg tant amb qui s'està d'acord com amb qui no; i sobretot, amb qui encegat per la seva ideologia, es nega a cercar el propi sentit. També aquests darrers, però, són ovelles sense pastor que cal poder conduir a la pleta de Crist.

Demanar que l'amo del sembrat enviï més segadors, és —al meu entendre— oferir més espais de reflexió i de diàleg en aquest camp interdisciplinari del qual tots en podem sortir més enriquits. Si volem que la multitud deixi d'estar malmenada; si volem que els muts, puguin a parlar, aleshores cal treballar perquè iniciatives com el projecte STOQ tirin endavant i se sostinguin independentment. Mirem de sostenir aquets projectes des del nostre petit camp d'actuació i, sobretot, des de la nostra fidelitat a la pregària.