Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
Germanes, germans, benvolguts en el Senyor,
Un diumenge més, fidels a la invitació que ens fa el Senyor ressuscitat, ens hem aplegat per escoltar la seva Paraula alliberadora i participar en el convit vivificant del seu amor, que és l'Eucaristia. Avui, arreu del món, ens hem aplegat cristians de ben diferents indrets i països. I per damunt de les nostres diferències d'origen, de llengua, de cultura, de raça... hi ha una cosa que ens uneix profundament i ens agermana: la FE en el Crist Jesús ressuscitat, que ens porta a donar-ne testimoni amb el nostre obrar diari de vida cristiana ben sentida.
A la primera lectura escoltada hem llegit del profeta Amós [7, 12-15], un pastor que va ser enviat, per inspiració divina, a profetitzar en el regne d'Israel. Encara que mal rebut, ell no deixava de complir la seva missió i de fer la feina que Déu li havia encomanat.
A la segona lectura hem sentit com sant Pau [Efesis, 1, 3-14] feia saber de Jesús: de com en Ell Déu ens ha beneït, de com en Ell hem estat rescatats del pecat i de com per Ell Déu ens ha destinat a ser fills seus i hereus de la vida eterna.
Així sant Pau també, mentre va viure, i al llarg de tota la seva vida, després de la seva "conversió", va complir la seva missió de predicar Jesucrist, i un Crist crucificat i ressuscitat.
Mentre que, a l'evangeli d'avui [Mc 6, 7-13], hem vist com Jesús enviava els dotze apòstols, de dos en dos, a fer saber d'Ell —a parlar d'Ell— i els recomanava que no portessin ni sarró ni diners. I això perquè han d'evangelitzar amb un total despreniment. Ells —els apòstols— se'n van anar i feien la seva missió i predicaven a la gent que es convertissin; i ungien molts malalts, que es posaven bons.
Nosaltres, els cristians, també podem considerar que som enviats a fer saber de Jesús entre les nostres amistats, i la gent que ens envolta: si més no, amb el nostre bon comportament de cristians convençuts i practicants, que és la millor "evangelització", l'exemple de la convicció.
Bé sabem que la Paraula escoltada ens prepara per a l'Eucaristia. I avui hi tenim que la celebració dominical és per a tots els cristians la invitació setmanal per a tornar a mirar i creure i seguir el Traspassat, present –com sempre- entre nosaltres, oferint-se a Déu per a nosaltres en el "memorial" de la seva Passió, Crucifixió i Resurrecció. I ho fem amb la clara intenció que Déu-Pare ens ho retorni en forma de gràcies i benifets. És una nova oportunitat per tornar a dir, amb Pere —"juntament amb el Papa, amb el nostre bisbe..." i tota l'Església—, la nostra FE. I per refer, sota la força de l'Esperit, la clara decisió de prendre la creu, la nostra pròpia de cada dia, per acompanyar Jesús. I amb tot això, saber perdre la vida, i saber guanyar-la! Amén.
Un diumenge més, fidels a la invitació que ens fa el Senyor ressuscitat, ens hem aplegat per escoltar la seva Paraula alliberadora i participar en el convit vivificant del seu amor, que és l'Eucaristia. Avui, arreu del món, ens hem aplegat cristians de ben diferents indrets i països. I per damunt de les nostres diferències d'origen, de llengua, de cultura, de raça... hi ha una cosa que ens uneix profundament i ens agermana: la FE en el Crist Jesús ressuscitat, que ens porta a donar-ne testimoni amb el nostre obrar diari de vida cristiana ben sentida.
A la primera lectura escoltada hem llegit del profeta Amós [7, 12-15], un pastor que va ser enviat, per inspiració divina, a profetitzar en el regne d'Israel. Encara que mal rebut, ell no deixava de complir la seva missió i de fer la feina que Déu li havia encomanat.
A la segona lectura hem sentit com sant Pau [Efesis, 1, 3-14] feia saber de Jesús: de com en Ell Déu ens ha beneït, de com en Ell hem estat rescatats del pecat i de com per Ell Déu ens ha destinat a ser fills seus i hereus de la vida eterna.
Així sant Pau també, mentre va viure, i al llarg de tota la seva vida, després de la seva "conversió", va complir la seva missió de predicar Jesucrist, i un Crist crucificat i ressuscitat.
Mentre que, a l'evangeli d'avui [Mc 6, 7-13], hem vist com Jesús enviava els dotze apòstols, de dos en dos, a fer saber d'Ell —a parlar d'Ell— i els recomanava que no portessin ni sarró ni diners. I això perquè han d'evangelitzar amb un total despreniment. Ells —els apòstols— se'n van anar i feien la seva missió i predicaven a la gent que es convertissin; i ungien molts malalts, que es posaven bons.
Nosaltres, els cristians, també podem considerar que som enviats a fer saber de Jesús entre les nostres amistats, i la gent que ens envolta: si més no, amb el nostre bon comportament de cristians convençuts i practicants, que és la millor "evangelització", l'exemple de la convicció.
Bé sabem que la Paraula escoltada ens prepara per a l'Eucaristia. I avui hi tenim que la celebració dominical és per a tots els cristians la invitació setmanal per a tornar a mirar i creure i seguir el Traspassat, present –com sempre- entre nosaltres, oferint-se a Déu per a nosaltres en el "memorial" de la seva Passió, Crucifixió i Resurrecció. I ho fem amb la clara intenció que Déu-Pare ens ho retorni en forma de gràcies i benifets. És una nova oportunitat per tornar a dir, amb Pere —"juntament amb el Papa, amb el nostre bisbe..." i tota l'Església—, la nostra FE. I per refer, sota la força de l'Esperit, la clara decisió de prendre la creu, la nostra pròpia de cada dia, per acompanyar Jesús. I amb tot això, saber perdre la vida, i saber guanyar-la! Amén.
