29 de gener de 2012

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS DURANT L'ANY
Diumenge 4t durant l'any (Cicle B)

Dels tractats sobre l'evangeli segons sant Marc, de sant Jeroni, prevere
«A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat». En efecte, Jesús no deia: «Paraula del Senyor», o bé: «Així parla el qui m'ha enviat». Parlava en nom propi, ell que en altre temps havia parlat per boca dels profetes. Una cosa és dir: «Està escrit»; ja és una altra cosa dir: «Paraula del Senyor»; però és totalment diferent afirmar: «En veritat us dic». Compareu-ho amb un altre passatge: «Està escrit en la Llei —diu Jesús—: No mataràs, no acomiadaràs la teva muller». ¿Qui ho va escriure? Moisès, per ordre de Déu. Si ho va escriure el dit de Déu, ¿per què goses dir: En veritat us dic, si no ets el mateix que en altre temps ens donà la Llei?

«La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar». ¿I què ensenyava que no fos ja conegut? ¿Què afirmava que fos tan nou? Repetia el que ja havia dit per mitjà dels profetes. Però la gent se n'estranyava, perquè ensenyava amb autoritat i no com els mestres de la Llei. No parlava com a rabí sinó com a Senyor. No parlava remetent a algú més gran que ell sinó que la paraula que deia era seva. En fi, si mantenia aquest llenguatge és perquè afirmava com a present aquell del qual havia parlat a través dels profetes: «Jo, el qui parlava, sóc aquí».

«En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit maligne que es posà a cridar: «¿Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou que ets el Sant de Déu. Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla, i surt d'aquest home». És com si li digués: «Surt de casa meva. ¿Què hi fas en el meu estatge? Jo hi vull entrar. Calla. Surt d'aquest home. Surt de la criatura racional. Deixa aquesta estança preparada per a mi. El Senyor vol disposar de casa seva. Deixa l'home: em pertany, és meu. Veure't en l'home, em fereix i m'insulta. L'home és el meu domini. Jo mateix he pres un cos humà. Jo habito en l'home. Aquest cos que posseeixes és part del meu cos. Vés-te'n de l'home».