22 de gener de 2012

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 3r durant l'any (Cicle B)

Del llibre «Exhortació als grecs», de Climent d'Alexandria
«Desvetlla't, tu que dorms, aixeca't d'entre els morts, i t'il·luminarà el Crist», el sol de la resurrecció, «engendrat des del principi», que dóna la vida amb els seus raigs. Que ningú no menyspreï la Paraula: això fóra menysprear-se a si mateix, inconscientment. Perquè l'Escriptura diu en un indret: «Avui, quan escolteu la seva veu, no enduriu els cors com en el temps de la rebel·lió, el dia de la prova en el desert, quan van posar-me a prova els vostres pares i em temptaren». ¿Voleu saber quina és aquesta prova? L'Esperit Sant us l'explicarà: «Disgustat durant quaranta anys, vaig dir d'aquella generació: “És un poble de cor esgarriat, que desconeix els meus camins”. Per això, indignat, vaig jurar: “No entraran al meu lloc de repòs”». Vegeu l'amenaça, l'exhortació, la pena. ¿Per què, doncs, fer canviar encara la gràcia en còlera, no rebre la Paraula amb oïdes ben obertes, i no oferir a Déu l'hospitalitat en uns cors purs? La gràcia de la seva promesa és abundant si, avui, sentim la seva veu; i aquest «avui» es nou cada dia, perquè ressona cada dia aquell «avui». Fins a la consumació dels segles dura l'avui i la possibilitat d'aprendre; i en aquesta consumació, el veritable avui, el dia sense posta de Déu, esdevé igual a l'eternitat. Obeïm, doncs, sempre la veu del Verb de Déu, perquè aquest avui és etern; és la imatge de l'eternitat i el dia és el símbol de la llum. Ara, el Verb és la llum dels homes que ens permet de veure Déu. La gràcia serà, doncs, sobreabundant per a aquells que creuen i obeeixen.

Ningú no sabria commoure's per unes exhortacions d'altres sants com per aquestes del Senyor, amb tot el seu amor per als homes; perquè no té altra preocupació que la de salvar-los. Ell crida, doncs, per a estimular-los a salvar-se: «El Regne de Déu és a prop». Ell mira de convertir els homes que se li atansen.

«Tasteu i veureu que n'és, de bo, el Senyor». La fe us introduirà, l'experiència us ensenyarà, l'Escriptura, com un pedagog, us guiarà. Escolteu, doncs, «vosaltres els de lluny»; escolteu, «vosaltres els de prop»; la Paraula no resta amagada per a ningú: és una llum per a tots els homes, brilla per a tots ells.

De la Constitució Sacrosanctum Concilium, del Conc Vaticà II, n º 7-8

Crist està sempre present en la seva Església, sobre tot en l'acció litúrgica. És present en el sacrifici de la missa, tant en la persona del ministre, oferint ara per ministeri dels sacerdots el mateix que llavors s'oferí en la creu, com, sobretot, sota les espècies eucarístiques. És present amb la seva força en els sagraments, de manera que, quan algú bateja, és Crist qui bateja. És present en la seva paraula, ja que, quan es llegeix en l'Església la sagrada Escriptura, és ell qui parla. És present, finalment, quan l'Església suplica i canta salms, ja que ell mateix va prometre: «On n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells».

En veritat, en aquesta obra tan gran, per la qual Déu és perfectament glorificat i els homes santificats, Crist s'associa sempre amb si mateix la seva estimadíssima esposa, l'Església, que invoca el seu Senyor i per ell tributa culte al Pare etern.