22 de gener de 2012

DIUMENGE III DURANT L'ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Jo 3,1-5.10; Sl 24; 1Co 7,29-31; Mc 1,14-20

«Ha arribat l'hora». Som a la sala d'urgències. «Aquest món passa aviat». Totes tres lectures d'avui ens indiquen que estem davant d'una urgència: «Convertiu-vos».

De vegades penso que el Regne de Déu passa per damunt del nostre cap mentre nosaltres estem capficats amb el cap cot apedaçant les xarxes de la nostra existència.

I és ara i ací que Jesús ens interpel·la: «Convertiu-vos i creieu en la bona nova». «No podem deixar perdre l'oportunitat present». La sala d'urgències és aquest lloc de Poblet que Déu ens ha donat. «No podem deixar perdre l'oportunitat». Jesús ens crida a cadascú personalment: «Veniu amb mi».

Però, vora quin llac estem situats? Tal vegada el llac de l'egoisme, la remor de les ones del qual no ens deixa sentir la Paraula? Paraula de Déu que ens crida amb urgència? Nínive és ara la nostra aldea global en la què ens movem i existim. Quaranta dies o més però la nostra fi arriba.

Què hem de fer? Davant d'urgència tan vital cal posar tota la nostra confiança en el metge Jesús. Cal deixar la barca de les nostres comoditats, gronxada per les ones de l'egoisme què ens fa viure endormiscats. Cal deixar les xarxes que ens oprimeixen i no ens deixen respirar la llibertat de fills de Déu.

A cadascú de nosaltres, que estem vora el llac gronxant-nos a la barca inestable dels nostres desitjos i embolicats en les nostres pròpies xarxes, Jesús ens convida urgentment a seguir les seves petjades per terra ferma, terra adobada amb la Paraula de Déu. Cal una reconversió de vida i creure la bona nova, l'evangeli de Crist, tot per ell, amb ell i en ell. Jesucrist és l'únic que ens pot ensenyar la bellesa de la vida que ens portarà al Regne de Déu. Creure en l'evangeli és veure-ho tot i millor encara viure-ho tot amb els ulls de Crist. «No podem deixar perdre l'oportunitat present».

Avui els infants de les missions ens demanen la nostra conversió de cor, una pregària confiada, perquè tot allò que sigui a les nostres mans per ajudar-los pugui arribar a donar el seu fruit. La necessitat és gran i nosaltres els hem d'ajudar des de les nostres possibilitats.

Tampoc aquests dies no hem d'oblidar la nostra pregària per la unitat dels cristians. Cal il·luminar la nostra fe i esperança per un esperit d'ecumenisme en la caritat que tot ho lliga i perfecciona. «Ha arribat l'hora». Tot urgeix per a la conversió.