DIUMENGE DE LA PENTECOSTA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ac 2,1-11; Sl 103; 1Co 12,3-7.12-13; Jn 20,19-23

«Déu omnipotent i etern ... feu que, enmig de la dispersió dels pobles, les llengües dividides s'ajuntin per do del cel en l'unica confessió del vostre nom». (Col·lecta de la Vigília)

«Oh Déu ... repetiu en els cors dels qui creuen en vós allò que la vostra bondat divina va obrar als mateixos inicis de la predicació de l'Evangeli». (Col·lecta del Dia)

Quines meravelles són aquestes, que demanem que es repeteixin? Neutralitzar la divisió, l'odi, el pecat, provocar la unitat, la reconciliació...

«Us convé que jo me'n vagi, perquè vingui l'Esperit, que us portarà a la veritat completa». La veritat completa és viure la Pasqua. La Pasqua és el pas de la mort a la vida. El naixement de l'home nou. Això només és possible mitjançant la presència de l'Esperit Sant que interioritza en nosaltres l'obra de Jesús, l'actualitza... Sense l'Esperit Sant, Déu queda lluny, Crist seria quelcom d'un passat històric, l'evangeli lletra morta, l'Església una simple organització, l'autoritat un poder, la missió propaganda, el culte una evocació del passat i l'acció dels cristians una moral d'esclaus.

El nostre treball, o, millor, el nostre servei, és una feina i un servei permanent a la unitat, a la reconciliació. Qui no viu una vida cristiana il·luminada i impulsada per aquests valors no és cristià, o peca contra l'Esperit. I ens convé recordar que Jesús va ensenyar que tots els pecats ens seran perdonats menys el pecat contra l'Esperit Sant. Que és el pecat que està en la línia de la discòrdia, de la divisió...

Jesús diu a l'evangeli: «Jo he vingut a calar foc a la terra». És el foc de l'Esperit que veiem que es vessa en llengües el matí de la Pentecosta. Un foc que es manifesta en una forta unitat i comunió que els porta a ser testimonis de Crist ressuscitat. Amb tota eficàcia. L'Esperit comença a bufar amb força. Crema dins dels deixebles de Jesús i els impulsa a treballar per la comunió. Són comunió, unitat que s'està refent contínuament.

Ja que la tasca, o, millor, el servei de la unitat no té com a objectiu aconseguir la uniformitat de tots, sinó conjugar la unitat de tots amb la diversitat que implica cada persona. És el que ens suggereix sant Pau: «els dons que rebem són diversos, però l'Esperit que els distribueix és un de sol; són diversos els serveis, però és un de sol el Senyor a qui servim; són diversos els miracles, però tots són obra del mateix Déu, que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l'Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots».

Un mateix Déu obra tot en tots. L'Esperit es manifesta sempre pel bé comú, pel bé de tots. El nostre problema estarà doncs a discernir la presència i la voluntat de l'Esperit de cara al bé comú. Ara bé, tenim un punt de referència principal per saber si escoltem l'Esperit: «el servei de la unitat i de la reconciliació». I la confirmació que el nostre servei està en la línia del Ressuscitat és si creixem en la pau, en la nostra pau interior. No la pau del món que consisteix tan sols en l'absència de violència i de mort, una pau no exempta de tensió, sinó la pau de Déu que ens diu la seqüència: «tot el fred encalentiu, regiu el qui s'esgarria».

Escalfor de vida, o, com diu el papa Francesc, font inesgotable de vida: «L'home de tots els temps i de tots els llocs vol una vida plena i bonica, justa i bona, una vida que no es vegi amenaçada per la mort, però que pugui madurar i créixer fins a la plenitud. L'home és com un viatger que, travessant els deserts de la vida, té set d'una aigua viva, abundant i fresca, capaç de sadollar el seu desig profund de llum, d'amor, de bellesa i de pau. Tots sentim aquest desig! I Jesús ens dóna aquesta aigua viva: és l'Esperit Sant, que procedeix del Pare i que Jesús vessa en els nostres cors: “Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir”, ens diu Jesús (Jn 10,10). Jesús ha vingut a donar-nos aquesta “aigua viva” que és l'Esperit Sant, perquè la nostra vida sigui guiada per Déu, sigui animada per Déu, sigui alimentada per Déu. Quan nosaltres diem que el cristià és un home espiritual entenem això mateix: el cristià és una persona que pensa i actua segons Déu, segons l'Esperit Sant. Però em faig una pregunta: i nosaltres, pensem segons Déu? Actuem segons Déu?»

Per què no parem una especial atenció, aquests dies, a seguir el rastre de tot el que hi pugui haver de cristià en el nostre dia a dia, en el nostre minut a minut?