SANTÍSSIMA TRINITAT (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Lluc Torcal, prior de Poblet, a la Missa Conventual
Pr 8,22-31; Rm 5,1-5; Jn 16,12-15

Què celebrem avui? La solemnitat de la Santíssima Trinitat. N’estem segurs? Jo crec que, a part de l’Eucaristia, avui no celebrem res.

Sempre que celebrem alguna cosa, commemorem un fet històric. Celebrem l’aniversari d’algú perquè commemorem el seu naixement; celebrem una diada perquè recordem un esdeveniment important en la història d’un país o d’un poble. També commemorem fets concrets de la història més important: aquella història humano-divina que anomenem història de la salvació. Celebrem el dia del naixement de Crist; el dia de la seva passió; el dia de la seva resurrecció i de la seva ascensió; celebrem el dia de la vinguda de l’Esperit Sant per la festa de Pentecosta... celebrem encara la festa d’un sant commemorant precisament el dia de la seva entrada al cel... sempre esdeveniments històrics, intervencions divines en la història del retorn de l’home i la dona cap al seu Senyor.

La Santíssima Trinitat no és un fet històric i per tant, no pot ser celebrada. Què fem, doncs, en la solemnitat d’avui? Avui, amb aquesta cerimònia litúrgica i eucarística, a més del record i la celebració de la mort i resurrecció del senyor propi de cada eucaristia, lloem, glorifiquem i donem gràcies a la mateixa gloriosa i beneïda Trinitat. Amb aquest to de lloança començàvem el cant d’entrada: «Beneït sigui Déu Pare amb el seu Fill Unigènit i l’Esperit Sant que ens estima amb un amor immens». A diferència de les litúrgies del dia de Nadal o del dia de Pasqua, on totes les antífones, himnes, càntics i lectures, recorden constantment que Crist ha nascut o que Crist ha ressuscitat, al·leluia!, tota la litúrgia d’avui, en canvi, no recorda res i per això no celebrem res, sinó que es configura com un immens cant de lloança i glorificació a la Trinitat. Si totes les celebracions cristianes recorden i commemoren un fet històric, de la història de salvació, la litúrgia d’avui d’alguna manera anticipa la litúrgia divina i eterna, la que viurem eternament quan passem d’aquest món a l’altre, la que deu estar vivint el nostre germà Robert, recentment traspassat, junt amb tots els altres homes i dones que ja han deixat aquest món: aquella litúrgia que essencialment és un cant d’adoració i lloança a la Santíssima Trinitat, al Pare, pel Fill en l’Esperit Sant. «Beneït sigui Déu Pare amb el seu Fill Unigènit i l’Esperit Sant que ens estima amb un amor immens».

Avui, doncs, no celebrem res però anticipem l’eternitat venidora i, de manera sacramental, recollim els fruits de tota l’acció salvadora de Déu per nosaltres gràcies a l’encarnació, mort i resurrecció del seu Fill estimat i al do del seu Do essencial, del seu Paràclit Consolador, del seu Esperit Sant. És a través de totes aquestes intervencions de Déu en la història humana, a través de totes aquestes manifestacions, que nosaltres hem conegut que Déu és Pare i que Déu és Fill i que Déu és Esperit Sant. És el Pare que ha enviat el seu Fill per fer-nos conèixer el seu amor per nosaltres i per fer-nos conèixer l’amor del Pare el Fill ha donat la seva vida. Són el Pare i el Fill qui ens envien el seu Esperit als nostres cors per poder estimar Déu amb el mateix amor amb què el Pare i el Fill s’estimen. «Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor», diu sant Pau. «Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu», diu Jesús en l’evangeli de sant Joan que hem proclamat. A través de la revelació que els fets històrics ofereixen, coneixem el misteri del cor de Déu: l’amor de Déu és viu i és font de vida i per això Déu no és monolític sinó tripersonal: ple d’un dinamisme interior que fa del Pare una font d’amor que es vessa en plenitud al seu Fill, el receptor d’aquest amor, que personifica el mateix amor entre el Pare i el Fill en el Do mutu de l’Esperit. Per la revelació dels fets històrics, coneixem la intimitat de Déu i aquesta intimitat, aquest cor, aquest sagrat misteri és el que avui l’Església vol lloar i glorificar en aquesta solemnitat. Unim-nos, doncs, a aquest cant de lloança, anticipació de la festa eterna del cel, tot celebrant la mort i resurrecció del Senyor en aquesta eucaristia: «Beneït sigui Déu Pare amb el seu Fill Unigènit i l’Esperit Sant que ens estima amb un amor immens».