DEDICACIÓ DE LA BASÍLICA DE POBLET

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
2 Cr 5,6-10.13-6,2; Sl 83; 1Pe 2,4-9; Lc 19,1-10

«Tot jo sospiro i em deleixo pels atris del Senyor. Ple de goig i amb tot el cor aclamo el Déu que m'és vida».

Aquest és un salm de pelegrinatge, de qui s'ha posat en camí cap al santuari de Jerusalem, cap a la casa de Déu. I aquesta casa ets tu mateix.
El desig, la impaciència caracteritza qui emprèn un viatge per trobar una persona estimada. Per trobar-se, també amb si mateixa. Sant Joan de la Creu diria: «amb ànsies d'amor inflamada».
El que desencadena l'entusiasme, la dolçor, l'alegria del salmista no és tant la casa del Senyor com Aquell que habita a la casa. És el desig de Déu, és la passió per Déu. Veritablement els versos d'aquest salm ens poden portar a escapar de la rutina en la nostra recerca de Déu. A viure amb més força el desig de Déu. Sant Agustí en un preciós comentari a aquest salm escriu: «Com a objecte del seu desig només els queda Déu. Ja no estimen la terra, perquè estimen el qui va fer el cel i la terra. Estimen i encara no estan amb ell. El seu desig es perllonga per créixer, creix per donar cabuda. Ja que no és poca cosa el que ha de donar Déu a qui desitja, ni és poc el que s'ha d'esforçar per donar cabuda a tan gran bé. Déu no dóna quelcom d'allò que ell ha fet, sinó que es dóna ell mateix, que ho va fer tot. Per donar cabuda a Déu esforça't; el que has de posseir per sempre, desitja-ho molt de temps».
Trobem paraules molt expressives en aquest salm: la meva ànima es consumeix, és a dir defalleix. El salmista revifa el seu amor, se sent envaït d'una set gairebé física de Déu, que és «deu d'aigua viva» (Jr 17,13).

Aquests versos del salmista recorden altres paraules de l'Escriptura:

«Que em besi amb besos de la seva boca».
«El meu estimat és meu i jo de meu estimat».
«Estic malalta d'amor».
«Em vas seduir, Senyor i em vaig deixar seduir».
«Quina alegria quan em van dir: anem a la casa del Senyor».
«M'estimo més un dia als vostres atris que mil a casa meva».

El salmista fa una opció radical. Per Déu trenca amb els déus falsos i amb la saviesa del món. Decideix viure segons l'esperit de la Llei del Senyor, orientar els seus passos cap a Déu. Mil dies són els nostres. Un dia és el de Déu. Els nostres dies, sense Déu, són buits, roden sense consistència, s'esfumen sense sentit. La presència de Déu és el que dóna valor infinit a un sol dia passat amb el Senyor. Com ensenya Pau: «Tot ho considero una pèrdua, comparat amb el bé suprem que és conèixer Jesucrist, el meu Senyor: Per ell m'he avingut a perdre-ho tot i a considerar-ho escòria, a canvi de guanyar-lo a ell, i de viure unit a ell» (Fl 3,7 i s.).

Celebrem la festa de la dedicació d'aquest temple, de la seva consagració a Déu. Però la veritable consagració és la nostra com ens recorda sant Bernat: «esteu consagrats a Déu que us va triar i us ha pres en propietat. Quin bon negoci, el vostre, germans! Heu invertit totes les vostres riqueses del món per passar al domini del Creador i arribar a posseir a Aquell que és patrimoni i riquesa dels seus. Feliç el poble que té el Senyor per Déu! Quan es va consagrar aquesta casa per al Senyor, es va fer per a nosaltres: els presents, els qui han servit i els qui serviran el Senyor en el curs dels segles».

Ja veieu que sant Bernat no se'n va per les branques. Porta el foc de Déu en el seu cor i apunta directament al nostre cor, desvetllant interrogants a la llum de la Paraula de Déu. Per qui se'ls vulgui plantejar, és clar:

«Ens sentim propietat de Déu?»
«Si tinguéssim 10, 20, 40 anys menys, canviaríem de negoci?»
«¿Inverteixes tot el teu capital aquí, o tens una comptabilitat “B” o paral·lela?»

Aquest temple fou dedicat i consagrat perquè nosaltres arribem a viure i dir des del cor aquest salm:

«Tot jo sospiro i em deleixo pels atris del Senyor. Ple de goig i amb tot el cor aclamo el Déu que m'és vida... Feliç el qui viu a casa vostra lloant-vos cada dia».

Però mai farem aquest salm vida nostra si no ens fan mal les paraules de sant Pau: «Per ell m'he avingut a perdre-ho tot i a considerar-ho escòria, a canvi de guanyar-lo a ell, i de viure unit a ell» (Fl 3,7 i s.).

Mira: Crist passa cada dia per aquí. Es fa presència viva. Potser necessites enfilar-te a l'arbre com Zaqueu.