DEDICACIÓ DE LA BASÍLICA DEL LATERÀ

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

Benvolguts tots en el Senyor,

La litúrgia d'avui és per la Dedicació de la Basílica de sant Joan del Laterà. Sant Joan del Laterà és la Catedral del Papa: el Vaticà és el seu lloc de residència, però la seva seu, o catedral (nom que prové de «càtedra», d'on fa el bisbe els seus ensenyaments), com a Bisbe de Roma que és, la té al Laterà. Va ser erigida per l'emperador Constantí vers l'any 330, i aquesta basílica s'ha desenvolupat al llarg de 17 segles. Entre aquests, és bo de recordar les nits pasquals dels segles IV i Vè, quan els romans es convertiren a milers, i rebien el baptisme i la confirmació en el conegut baptisteri del Laterà, i celebraven l'Eucaristia pasqual a l'interior de la Basílica. Avui en dia, el Papa hi celebra, en aquesta seva catedral, la missa del Dijous Sant, a la tarda, on renova el gest de Crist de rentar els peus als seus deixebles. El successor de Pere —el Papa— és ensems de Bisbe de Roma, i el Bisbe de l'Església catòlica i universal, ja que, ambdós ministeris, són inseparables. Per això, totes les esglésies de ritu llatí, o romà, escampades per tot el món, tenen com a cosa pròpia celebrar el misteri de la única església de Crist, en la festa de la Dedicació de la seva Catedral de Roma, «mare de totes les esglésies».

Per això, la missa d'avui és dedicada al temple cristià. Els temples cristians, anomenats esglésies [nom que prové d'on es reunien, o es retrobaven, els cristians], són signes materials de la mateixa Església, la societat formada per tots els fidels cristians, els quals són com pedres vives i escollides amb què Déu va construint el gran temple espiritual anomenat la Jerusalem celestial. I és que, ja en aquesta vida, cada cristià que viu en gràcia és un temple de Déu, car en ell habita l'Esperit Sant. D'aquí que sant Pau deia: «El temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres». La qual advertència ens avisa de com hem de respectar i procurar la netedat de les nostres ànimes mirant de no profanar-hi la presència de Déu. Però el temple de Déu per excel·lència és el mateix Jesús, en el qual habita la plenitud de la Divinitat. Perquè Ell és la presència de Déu enmig nostre. I en Ell Déu Pare ens ha parlat i en Ell escolta les nostres pregàries.

Quan Jesús tragué els animals fora del temple i escampà la moneda dels canvistes, els jueus li preguntaren: «Quin senyal ens dónes que t'autoritzi a fer això». I Ell els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies». I es referia al seu cos, que era el Santuari de Déu. Quan després varen destruir el seu cos amb les tortures i la mort, Ell efectivament va reconstruir-lo el dia tercer ressuscitant esvelt i gloriós. Aquest Jesús ressuscitat és per sempre més el Temple diví, on nosaltres trobarem Déu, i on Déu ens parla i ens escolta.

Estimem, doncs, els nostres temples materials, contribuint a la seva dignitat i pulcritud, sabedors que simbolitzen la comunitat cristiana, edifici espiritual que té per fonament i per corona el Jesús ressuscitat. Amén.