TOTS SANTS

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ap 7,2-4.9-14; Sl 23,1-6; 1Jn 3,1-3; Mt 5,1-12

«Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus..., però encara no s'ha manifestat com serem».

A nosaltres mateixos ens falta una consciència més gran de la nostra condició de fills. Això vol dir que necessitem créixer en l'amor. Els fills són fruit de l'amor i han de créixer en l'amor. L'amor manifesta el cor de Déu, que ens estima com a fills seus, però els fills es reconeixen en viure aquest amor del Pare. Aquest amor que ens ha manifestat mitjançant Jesucrist. I Jesucrist ens ha donat el seu Esperit per créixer en l'amor, per créixer en la nostra consciència que som fills del Pare. Tenim doncs una capacitat gran per estimar, perquè dins nostre tenim l'Esperit de Crist, que és la font de l'amor, de tot amor.

Un pensador ha escrit: «L'amor és la més universal, la més formidable i la més misteriosa de les energies còsmiques. És possible que la Humanitat continuï vivint i creixent sense interrogar-se francament sobre el que deixa perdre de veritat i de força a través del seu increïble poder d'estimar?» (Teilhard)

Doncs és possible. Estem perdent força d'estimar. Estem perdent consciència d'aquesta capacitat d'energia de vida, de llum, d'amor que tenim dins nostre. Cadascun de nosaltres podria preguntar-se sobre com en la nostra vida concreta ens allunyem d'aquesta força d'energia de vida, de llum, d'amor, que portem ben arrelada en el nostre espai interior. És aquesta força de l'amor que vol ajudar-nos a desvetllar, jo ho crec així, el papa Francesc. En aquesta línia de pensament m'han cridat l'atenció unes paraules del seu diàleg amb un periodista no creient.

«—Vostè en què creu? Li diu el Papa.
»—Jo crec en l'Ésser, del teixit del qual sorgeixen les formes, els éssers, li respon el periodista.
»—I jo crec en Déu, li respon el Papa. No en un Déu catòlic, ja que no hi ha un Déu catòlic. Hi ha Déu. I crec en Jesucrist que és l'encarnació de Déu. Però Déu és el Pare, és la llum i és el Creador. Aquest és el meu Ésser. Li sembla que estem molt allunyats? I afegeix encara el Papa: —Déu és llum que il·lumina les tenebres, encara que no les dissol, i dins de cadascun de nosaltres hi ha una espurna d'aquesta llum divina. Constatem que en la societat i el món en què vivim l'egoisme hi creix més que l'amor pels altres, i els homes de bona voluntat han d'actuar, cadascun amb la seva força i capacitat per aconseguir que l'amor cap als altres augmenti fins a igualar i probablement superar l'amor per si mateixos.»

«Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare», ens recorda la Paraula. I això no ho obliden els sants. Els sants que són aquells en els quals l'amor creix més que l'egoisme. Els sants són aquells que són conscients d'aquesta espurna de llum que Déu ha posat amb el seu Esperit en el nostre cor. La qüestió està en com fem créixer aquesta espurna divina en la nostra vida. Jo crec que la lliçó que hem d'aprendre, o repassar constantment, és el Sermó de la Muntanya, que ens torna a recordar l'evangeli d'avui. Escriu sant Bernat: «La lectura de l'evangeli i el Sermó del Senyor us han ensenyat millor que ningú com imitar els sants. Teniu davant vostre l'escala per la qual ha pujat el cor dels Sants que avui festegem».

La Paraula de Déu, avui les benaurances, és per a nosaltres aquesta escala que ens il·lumina, si l'acollim i la guardem en el cor, per créixer en l'amor, perquè creixi en tots nosaltres el desig de l'Amor, el desig de Déu, perquè se'ns manifesti Crist que és la nostra vida, i que ens manifestem nosaltres amb ell, revestits de glòria.

En aquesta lliçó de les benaurances hi ha unes paraules claus perquè l'espurna divina del nostre cor creixi i es converteixi en un foc gran: la pobresa, la paciència, la fam, la justícia, la misericòrdia, la netedat, la pau...

En el fons és una invitació a estar disponibles a l'Amor del Pare, i després disponibles per viure l'amor cap als germans.

«Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare ... I encara no s'ha manifestat en plenitud». No podem descansar fins a trobar Déu. Aquest és el veritable camí de la vida. Solament en aquesta recerca de Déu es pacificarà el nostre cor.