L'ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ap 11,19; 12,1-6.10; Sl 44,11-12.16; 1Co 15,20-26; Lc 1,39-56

«Llavors aparegué en el cel un gran prodigi: una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles.»

Aquest gran signe s'aplica a l'Església, però avui l'Església en la litúrgia l'atribueix també a Maria. Avui la Paraula de Déu ens convida a contemplar en aquesta dona de l'Apocalipsi a santa Maria.

«Santa Maria, de la qual diu sant Bernat que s'ha fet tota per a tothom; que en la seva inesgotable caritat s'ha fet deutora de tots, siguin prudents o insensats. A tots obre el si de la seva misericòrdia, perquè tots rebin de la seva plenitud: el captiu la llibertat, el malalt la curació, l'afligit el consol, el pecador el perdó, el just la gràcia, l'àngel l'alegria; en fi, la Trinitat sencera la glòria i el Fill la seva carn humana. No hi ha res que escapi a la seva escalfor. És la dona que té el sol per vestit. Sens dubte ella és la que es va vestir d'un altre Sol, i està accessible a tots; per a tots està plena de clemència i es compadeix de les necessitats de tots amb un amor sense límits. Ella està per sobre de totes les misèries i supera tota fragilitat i corrupció amb una grandesa incomparable. Sobresurt de tal manera per sobre de totes les criatures que amb raó es diu que té la lluna sota els seus peus». (Sermó, Octava de l'Assumpció)

«Maria té el sol pel vestit»; va penetrar en l'abisme insondable de la saviesa divina molt més del que podem imaginar. Va estar immersa en aquesta llum inaccessible, amb l'única excepció de no perdre la unitat personal de la seva condició de criatura. Els vestits d'aquesta dona són infinitament immaculats i ardents; tot és en ella tan il·luminat que no hi trobem cap tenebra, foscor o tebiesa.

«Ella està per sobre de totes les misèries i supera tota fragilitat i corrupció amb una grandesa incomparable. Sobresurt de tal manera sobre les altres criatures, que amb raó es diu que té la lluna sota els seus peus. La lluna, que té una resplendor incerta i voluble, que sempre està canviant».

La Paraula de Déu ens parla d'un altre prodigi en el cel: «Al mateix temps aparegué en el cel un altre prodigi: hi havia un gran drac rogenc, que tenia set caps i deu banyes. Als set caps duia set diademes, i la seva cua arrossegà la tercera part de les estrelles i les llançà a la terra. El drac s'aturà davant la dona per devorar-li el fill així que nasqués.»

Aquest és el signe de la tenebra, de la violència, de l'oposició, de la guerra contra el Fill que naixerà de la dona. Aquí tenim la tensió permanent entre la llum i les tenebres, la vida i la mort. Una tensió que es resol en vida: Resurrecció. La mort és vençuda. Tots som cridats a viure. En aquesta societat de violència i mort ens va bé tenir al cor la pregària d'una cançó: «en el silenci dona'm el regal de la teva pau, que és el meu viure».

Aquesta festa és una crida a la vida, a una visió optimista sobre la condició humana, cridada a la vida. Ho expressa molt bé sant Ireneu quan escriu: «la glòria de Déu és que l'home visqui».

Aquesta victòria sobre la mort del Ressuscitat, resplendeix plenament en Maria. I ens obre a tots nosaltres l'esperança d'estar associats a aquesta victòria, la qual cosa ens demana una col·laboració concreta que és viure la saviesa del Magnificat que canta Maria en la seva visita a la seva cosina Elisabet.

La devoció a Maria ens demana viure aquesta saviesa del Magnificat, cantar amb les nostres obres d'amor l'amor de Déu, obrir-nos cada dia al do de Déu perquè continuï obrant les seves meravelles mitjançant la nostra petitesa, fer l'obra de la justícia que Déu demana a través dels seus profetes, i sobretot del Just, el seu Fill revestit de la nostra humanitat. Ser bons servents de Déu, tot vivint el servei als germans, com ens ensenya Crist que va venir a servir.

Aquestes expressions del Magnificat cantades per la comunitat primitiva revelen la situació vital del qui ha conegut la victòria de la resurrecció-exaltació del Crist, a través de la seva mort-humiliació. Tot un camí per a nosaltres, hereus d'aquesta fe.
Maria, doncs, ens marca el camí en la tensió del desert d'aquest món, on el senyal del Drac continua viu, tot assetjant el Fill que està naixent.

La litúrgia etíop celebra aquest misteri tots els mesos amb gran solemnitat:

«Et saludo assumpció del cos de Maria, misteri que no cap en el cor humà; la teva carn era com una perla i la mateixa mort es va avergonyir, quan sorpresa et va veure pujar plena de llum. Et saludo assumpció del teu cos que guanya en bellesa l'esplendor del sol i la glòria de la lluna. Et saludo resurrecció de la teva carn paral·lela a la resurrecció del Crist que es va tancar viu en tu».