SANT BERNAT, ABAT I DOCTOR DE L'ESGLÉSIA

PROFESSIÓ SOLEMNE DE F. BERNAT FOLCRÀ I F. BORJA PEYRA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Sv 7, 7-10.15-16; Sl 62, 2-9; Fl 3,17-4,1; Mt 5,13-19

Sant Bernat és un veritable mestre de teologia admirativa. Admirar, contemplar, és una actitud que necessita l'home d'avui descentrat en una activitat que el consumeix en l'angoixa i la preocupació. Sant Bernat és contemplatiu i profund cercador i admirador de la persona de Jesucrist. Capbussat sempre en les pàgines de la Sagrada Escriptura per alimentar el seu esperit i fer del Senyor la seva delícia. Amb tant d'encert que se l'anomena el «”Doctor mel·liflu” per la seva habilitat a prendre l'aliment de la Paraula de Déu. Sabia destil·lar de la lletra el sentit espiritual i no tan sols amb la seva doctrina sinó amb la seva caritat i la santedat de la seva vida». (T. Merton) No serà estrany que les seves paraules siguin un torrent de sorpresa, fascinació i èxtasi davant la persona de Jesús; un cor que es vessa en oració de lloança i gratitud. Sobretot quan contempla l'amor, que el porta a parlar així de Crist:

«Sí, el seu amor és excessiu perquè trenca tots els motlles, desborda totes les mesures i està per sobre de tot el conegut... Hi ha, va haver-hi o hi haurà una altra caritat semblant a aquesta?... Vas venir a justificar gratuïtament als pecadors i fer-nos germans».

Sant Bernat, en la seva profunda passió i admiració per la persona de Jesús continua dient d'ell: «El motiu més determinant i eficaç en la vida de Crist és el seu amor incondicional a l'home: dilapida misericòrdia, és un pare de família tot amor pels seus, és bondat i humanitat personificades, sent la compassió més humana que podem imaginar, es compadeix de nosaltres amb un amor il·limitat... Brilla en ell una sobirana llibertat, al costat d'una obediència i submissió absolutes, que el porta a renunciar a la seva pròpia voluntat.

Sant Bernat en la seva admiració per Jesús, en contemplar aquest viu retrat de la seva persona busca viure una relació viva amb ell, mitjançant l'oració, desitjant rebre, posseir i viure el seu Esperit.

«¿Estaràs disposat, Senyor Jesús, a donar-me la teva vida, com m'has donat la teva concepció? I ell em respon: Et dono la meva concepció i la meva vida en totes les teves etapes: infància, infantesa, adolescència, joventut. T'ho dono tot: fins la meva mort i resurrecció, la meva ascensió i el mateix Esperit Ssnt. Perquè la meva concepció netegi la teva, la meva vida informi la teva, la meva mort destrueixi la teva, la meva resurrecció anticipi la teva, la meva ascensió prepari la teva, i l'Esperit vingui en ajut de la teva feblesa... En la meva vida reconeixeràs la teva».

I què reconeixem avui en el misteri de Crist celebrat en aquesta Eucaristia? Sant Bernat amb aquest Esperit de Jesús va il·luminar i va encendre amb el seu amor l'Església. Si a ell el va escoltar el Senyor tenim motius i confiança perquè també ens ho concedeixi a nosaltres, avui, per intercessió de sant Bernat. Per això ho demanem en l'oració col·lecta: «caminar com a fills de la llum», amb el mateix esperit que ho va fer sant Bernat.

Amb el mateix Esperit i amb la mateixa saviesa, com ens suggereix la lectura de la Paraula en el text del llibre de la Saviesa: «Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m'ho concedí; vaig cridar l'Esperit de saviesa i em vingué; vull que em faci de llum, perquè la seva claror no s'apaga mai».

Aquesta va ser la passió, la set permanent de sant Bernat, com també ho manifesta el salmista: «Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo us cerco. Tot jo tinc set de vós, per vós es desviu el meu cor, com terra eixuta, sense una gota d'aigua.»

Per això sant Bernat ens convida avui a través de les paraules de Pau: «seguiu el meu exemple segons el model que teniu en mi. N'hi ha molts que, pel seu estil de viure, són contraris a la creu de Crist, el terme on s'encaminen és la perdició, el déu que adoren és el ventre.»

Sant Bernat, admirador apassionat de la persona de Crist, que es va gastar i desgastar en el seu servei a l'Església, en una vida contemplativa que com una vida autènticament arrelada en l'amor de Jesucrist es va projectar amb gran força i llum a tot a l'Església.

La persona de Crist que ens mostra l'evangeli d'aquesta festa de sant Bernat és un Crist obsessionat per la unitat: «Que tots siguin u. Així el món creurà. Pare, que siguin u com nosaltres, i el món coneixerà que vós m'heu enviat». Repetides vegades en aquest capítol 17 de sant Joan mostra el seu desig profund per la unitat, i ho demana al Pare, perquè es compleixi en els seus amics, els apòstols i amics que estan disposats a anunciar-lo.

Fra Bernat i fra Borja, el Senyor us ha cridat a aquesta vida monàstica, i ell us ha promès la vida. Vosaltres, avui ho recordeu en la vostra consagració a ell, i li dieu que necessiteu del seu do, de la seva ajuda amb el cant, tots junts amb la comunitat: «Rebeu-me, Senyor, com vau prometre i viuré, que no vegi defraudada la meva esperança». Que us surti del cor aquest cant. Que ens surti a tota la comunitat.

No serà defraudada vostra esperança si viviu la bellesa de la vostra consagració a Déu. Una consagració a la Trinitat amorosa. A través del Crist que és el nostre camí voleu arribar al Pare, Déu Amor, Creador de tots els dons, de la vida, per ser testimonis i instruments d'aquest Amor, i aquest «Crist, al qual no heu d'anteposar res», us dóna el seu Esperit , que us il·luminarà i ajudarà per anar sempre pel camí de la unitat i de la reconciliació; i mostrareu així els camins i, jo diria també, el rostre d'un Déu Amor que ens vol assumir i incorporar al seu misteri d'Amor.

I d'aquest camí, vosaltres amb la vostra consagració a l'Amor de Déu, i amb vosaltres tota la comunitat, som un signe per al món d'un Déu que estima l'home i el vol incorporar a la seva comunió d'amor.