DIUMENGE XXVI DURANT L’ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Nm 11,25-29; Sl 18; Jm 5,1-6; Mc 9,38-43,45.47-48

El text de l’Evangeli d’avui és desconcertant i difícil de comentar. Crec que podem comprendre’l a la llum de la primera lectura: Moisès elegeix uns ancians, persones sàvies que participen de la seva missió, perquè l’ajudin en el govern del poble. A nosaltres també se’ns invita a una col·laboració, no a una competició: complementarietat, no rivalitat; humilitat i eficàcia, no orgull ni passivitat. «Preserveu-me, Senyor, de l’orgull, que no s’apoderi de mi». Les creus de la malaltia, de les contradiccions i de les humiliacions ens impulsen a cercar més intensament el Crist per poder viure, amb Ell, el goig de la resurrecció, i contemplar el rostre lluminós de l’Amor.

Persones i grups hem de ser capaços de renúncies per tal de cercar el bé comú, renunciant a protagonismes, disposats als petits o grans actes heroics de cada dia. Respirant el perfum reconfortant del perdó i de la misericòrdia. Hem demanat a l’oració col·lecta: «Oh Déu, enriquiu-nos amb els dons de la vostra Gràcia». Hauríem d’acceptar el consell de sant Pere: «Que cadascú ajudi els altres amb els dons que ha rebut, ja que heu de ser bons administradors de la Gràcia de Déu, que pren formes tan variades» (1Pe 4,10-11).

És massa curta la vida per perdre el temps en lluites i baralles, cercant aparences enganyoses. Només «els preceptes del Senyor omplen el cor de goig». Meditant la carta de sant Jaume, veiem clarament que la vida veritable no es troba en els béns materials, sinó en els que l’Esperit de Déu ens ofereix: amor, reconciliació, pau, llibertat, paciència, fortalesa, esperança. Sant Pau ens ensenya el camí a seguir: «Transformeu-vos renovellant la vostra manera de veure les coses, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, reconèixer allò que és bo, agradable a Déu i perfecte» (Rm 12,1-2). Hi ha molt a dir com a resposta a quina és la voluntat de Déu. Podem resumir-ho ara en les paraules de sant Pere: «Vivint tots units de pensament i de cor, estimeu els germans, sigueu afectuosos i humils; no torneu mal per mal, no insulteu els qui us insulten; més aviat beneïu-los...» (1Pe 3,8-9). Quina és la voluntat de Déu? Que visquem en comunió i en col·laboració.

En aquest punt de l’homilia es podrien fer suggeriments i propostes, amb paraules encoratjadores. Permeteu-me acabar citant un altre sant, molt actual, que vol provocar en nosaltres una actitud més evangèlica. El papa Joan Pau II va escriure unes estimulants paraules (Novo millennio ineunte, 43) sobre l’«espiritualitat de la comunió», que sobretot significa «una mirada del cor vers el misteri de la Trinitat», que genera «un mateix amor mutu i una mateixa lloança». A la seva llum hem de reconèixer també el rostre dels germans, «per saber compartir les seves joies i sofriments, per intuir els seus desigs i atendre les seves necessitats, per oferir una veritable i profunda amistat». Espiritualitat de la comunió «és també capacitat de veure allò que hi ha de positiu en l’altre, per acollir-lo i valorar-lo com a regal de Déu».