SANT MIQUEL I TOTS ELS ÀNGELS

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè

«Mireu un israelita digne d’aquest nom, un home que no enganya». Jesús coneix Natanael. I, Natanael reconeix Jesús: «Vós sou el Fill de Déu».

Jesús ens coneix. Però, nosaltres cristians i monjos el reconeixem?

Potser mirem i no veiem, coneixem moltes persones però no reconeixem el Fill de Déu.

El Fill de Déu que es manifesta: en el qui tens al davant, en el qui sofreix, en el refugiat, en l’immigrant, en el malalt, en el desvalgut, en l’indesitjable, en l’enemic, en l’altre aliè als teus propis interessos, en definitiva el Fill de Déu que es troba el cor de cada persona.

Potser mirem amb els nostres propis ulls i des de la nostra visió més reductiva. Tal vegada ens convindria mirar amb els ulls de Jesús. És a dir, des de la Paraula de Déu. I això vol dir que hi ha d’haver una actitud de pregària, una pregària reverencial que eixampla el cor en la inefable dolcesa de l’amor (cf. RB, Pròleg 49).

Jesús ens promet veure coses molt més grans. Si creiem en el Fill de Déu, amb tota veritat, «veurem el cel obert i els àngels de Déu pujant i baixant».

Què vol dir això? Vol dir que en la mesura que creix la teva fe, és a dir: la teva compassió, la teva clemència, la teva magnanimitat, la teva misericòrdia, el teu altruisme, el teu perdó, la teva relació amb Déu es fa més fluida. I, a tu home terrenal com ets, se t’obren els ulls a la llum deífica (cf. RB, Pròleg 9), als misteris de Déu. I, els àngels de Déu, els missatgers baixen al teu encontre.

Qui com Déu? Força de Déu. Medicina de Déu; Miquel, Gabriel i Rafael pregueu per nosaltres. Amén.