DILLUNS DE LA II SETMANA DEL TEMPS DURANT L’ANY (II)

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Monestir de Santa Maria de Vallbona

Sm 15,16-23; Sl 49; Ef 3,2-3a,5-6; Mc 2,18-22

Estem a la presència del nuvi, de l’amat. No podem fer un posat trist i ensopit envoltats del fum de vedells i bocs sacrificats en honor de Déu. Per sobre dels rituals hi ha el sentit pel qual els fem, hi ha l’autèntica pregària joiosa que ha de brollar dels nostres cors alegres i feliços perquè ens sabem en presència del nuvi, de l’estimat, de Crist. A Ell elevem cada dia la nostra acció de gràcies i elevant-la intentem recollir forces per viure honradament. Perquè millor que qualsevol sacrifici el Senyor aprecia l’obediència, que ens l’escoltem, que hi parem l’orella. Ell, ens parla cada dia a través dels salms quan preguem, ens parla en la Paraula qual ens hi acostem en la lectio divina, ens parla per damunt de tot quan celebrem el seu memorial en el qual es fa present de manera real en el pa i el vi; i ens parla també a través de cada germana i de cada germà en el qual hi ha la imatge de Déu, la presència de Crist.

Veiem en la primera lectura que Saul està una mica sorprès, creu que ha fet tot el que cal fer però Samuel el fa adonar que més que el que ha fet és important la motivació, la intenció. L’amor a l’estimat. L’amor al nuvi, és el que ens ha de moure, és el que el Senyor aprecia realment. No podem pas dejunar, fer un posat trist i moix si ens sabem en la seva presència. La nostra vida hauria de transmetre aquesta alegria de saber-nos a prop d’Ell, de saber-nos estimats per Ell, de saber que portem una bona nova que volem anunciar arreu; que Crist ens estima i que la força del seu amor és capaç de moure muntanyes, de vèncer les dificultats, de ser vertaders testimonis d’amor.

La ferma certesa de ser estimats per Déu ha de ser el centre de la nostra vocació: ser per als altres un signe de la presència del Regne de Déu, una bestreta del goig etern del cel. Només si el nostre testimoniatge és alegre, atraurem els homes i dones a Crist. I aquesta alegria és un do que es nodreix en una vida d’oració, en la meditació de la Paraula de Déu i en la vida de comunitat.

Déu se sent responsable de nosaltres, Ell desitja el nostre bé i vol veure’ns feliços, satisfets d’alegria i serens. És sobre aquesta mateixa actitud amorosa de Déu envers nosaltres que s’ha d’orientar l’amor misericordiós dels cristians. Com ens estima el Pare, així hem d’estimar els fills. Com Ell és misericordiós, així estem nosaltres cridats a ser misericordiosos els uns amb els altres. Ambaixadors de l’amor i de la misericòrdia del Pare, amb la joia de saber-nos en presència del nuvi, de l’estimat, ambaixadors de l’alegria que per a nosaltres és la fe en Crist.