31 de gener de 2016

DIUMENGE IV DURANT L’ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Josep Alegre
Jr 1, 4-5. 17-19; Sl 70; 1C 12,31-13,13; Lc 4,21-30

«L’amor no passarà mai»

Aquí teniu un retrat de l’amor. Una singular i única pintura sobre Déu, que ens ressalta, amb les seves belles pinzellades de color, de manera admirable, per a nosaltres, la psicologia de la persona retratada. Aquesta és la pintura de Déu, el seu retrat, que queda esbossat al llarg de les pàgines sagrades de la Bíblia, i perfilat del tot per a tu, per a mi, per a cada un de nosaltres en la persona de Jesucrist: «L’amor és pacient, és bondadós, l’amor no té enveja, no és presumit, ni orgullós no és groller, ni egoista ni es venja venjan; l’amor no s’alegra de les farses, sinó de la rectitud; l’amor ho suporta tot i no perd mai la confiança, l’esperança, la consciència».

Aquesta és la pintura més fidel de Déu. Perquè Déu és amor. No passarà mai.

I aquest amor ens l’ha revelat Déu, l’ha manifestat entre nosaltres, ens l’ha fet present en el seu Fill. I nosaltres el rebutgem com els seus veïns de Natzaret? «La missió de Jesús és revelar aquest misteri d’amor diví en la seva plenitud. La seva persona no és altra cosa que amor. Un amor que es dóna i ofereix gratuïtament» (Misericordiae vultus, 8).

L’amor, doncs, no és un somni... Potser ens poden entrar dubtes sobre l’existència de Déu, però segur que no t’entren dubtes sobre l’existència de l’amor. Tu, no estimes algú? no et sents o t’has sentit estimat per algú?... Tingues la seguretat que estàs en la senda de Déu. Que Déu està molt a prop teu.

L’amor no és un somni. L’amor ens ajuda a somiar. Somiar en aquesta imatge de Déu, aquesta pintura de singular bellesa, obra que ja està començada en el teu cor. L’amor és la vida mateixa en el seu estat de maduresa i perfecció... Potser no sents aquesta maduresa de l’amor en la teva vida... Però, i el desig? És que no vols viure o reproduir en la teva persona aquesta pintura amable de l’amor, aquesta pintura de Déu?

Però si contemplem aquesta vida que se’ns ha revelat com a amor vam descobrir que va lligada a una altra paraula: mort. Hem de copiar aquesta pintura divina d’amor, però hem d’acceptar la mort. La pinzellada de la mort. Escollir la vida, escollir l’amor, és escollir la mort, perquè la vida que vivim com a homes en el temps acaba amb la mort. Acceptar una altra forma de vida que no accepti la mort és pur somni inútil. Una vida terrenal sense mort és pur somni inútil. Una cosa irreal.

Per això escriu el poeta, parlant de l’Amor que dóna la seva vida:

«Desgarrón de los cielos, abertura.
Tú eres de Dios y quien por Ti le mira
muere de verte, al fin, de amor se muere
y muriendo de amor vida recobra
vida que nunca muere».

Potser, per això, aquesta pintura de Déu, de l’amor que ens ofereix avui sant Pau ens esgarrifa, o amb un desig molt fràgil.

Necessitem posar en la nostra vida el ritme de l’amor. És viure la vida, vivint també la negació de nosaltres en aquestes petites i múltiples circumstàncies de la nostra existència. Què ha de morir en mi quan em posen a prova la paciència, quan em fan una mala jugada i busco la revenja... Què ha de morir en mi quan visc una relació personal amb un altre o amb altres, en la família, en la comunitat... per a incorporar en la meva vida aquesta paraula viva que avui proclamem en la lectura de Corintis? De què he de buidar-me, com es buida Déu en el seu amor per nosaltres, perquè resplendeixi en la meva vida la vida del Crucificat, l’amor del Crucificat que cada diumenge celebrem al voltant d’aquest altar?

En tots vosaltres hi ha l’espurna del desig insaciable. D’amor. Ofert. O rebut. O ambdues coses. En tots vosaltres resta aquest foc secret, aquest abisme sense fons, la mateixa ambició infinita de felicitat i de joia i de possessió sense fi. En tots els ulls humans hi ha un pou profund, que és el pou d’aquest vi de la vida. Aquesta set que roman en tots els éssers i que és l’amor de Déu. És l’única i veritable nostàlgia. Des del fons de totes les criatures ens crida Déu. I aquesta crida és l’encant, o la seducció, que hi ha en totes les criatures. Posa a la teva vida el ritme de l’amor, el ritme de la contemplació, amb les paraules d’aquesta pintura divina de sant Pau.

Perquè jo vull dir-te el que li dic al Senyor en la meva pregària amb paraules del poeta:

«Y con amor furioso
persigues a quien amas, y si te huye
le acosas con ahinco y acorralas
sin dejarle vivir, de sed se muere».