10 de gener de 2016

EL BAPTISME DEL SENYOR (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Is 40,1-5.9-11; Sl 103; Tt 2,11-14;3,4-7; Lc 3,15-16.21-22

Estimats germans i germanes,

Jesús decideix anar al Jordà i afegir-se, com un altre qualsevol, a la fila per fer-se batejar. Era un signe de comunió i de solidaritat a la proposta de canvi personal i social predicat per Joan Baptista. Jesús participa, així, en el moviment popular de conversió. El poble vivia en l’expectació, desitjava canvis profunds, anhelava la manifestació de Déu. El baptisme d’aigua era un signe de purificació i de conversió. Nosaltres hem se ser un poble apassionat per fer el bé, batejats amb l’Esperit Sant i amb foc.

Totes les èpoques tenen punts semblants. Els qui escoltaven el profeta Joan, les multituds que seguien Jesús, les persones que escolten el silenci i la Paraula dins d’una església com la del nostre monestir, qui cerca compulsivament pàgines d’internet... tots ells, tots nosaltres, no trobem l’acompliment dels nostres anhels en les coses fugisseres d’aquest món. Vivim en un lloc que no és plenament el nostre, com en una mena d’exili. Som invitats, segons la carta de Pau a Titus, a abandonar els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat.

Amb aquestes disposicions ens preparem a escoltar de nou Déu en el silenci de l’exili, segons el llibre d’Isaïes. Quan tot sembla impossible, i la desesperança ens acompanya, Déu consola i parla amorosament. Així, un nou començament sembla possible quan descobrim qui és Déu: per una part és presentat com un guerrer poderós; per una altra com un pastor vigilant i amatent; un company que té cura dels febles, dels vulnerables, dels qui sofreixen. Segons sant Pau, esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança. Som consolats per un Déu poderós i tendre. La seva bondat ens salva amb un bany d’aigua regenerador.

Centrem-nos en una idea de l’Evangeli, que pot passar desapercebuda: «Mentre Jesús pregava». Pregar ens fa sentir fills, perquè dóna a Déu l’oportunitat de fer-se sentir. Qui prega i estima no dubta a posar-se al nivell de la persona estimada. Jesús es posa entre els necessitats de conversió per tal de no humiliar aquells als quals és proposada. Jesús es deixa batejar per la seva voluntat d’encarnació, d’apropament als nostres sentiments i problemes, a la nostra realitat i esperances. Jesús facilita el compliment de les exigències apareixent davant dels altres necessitat ell mateix de complir-les. El reconeixement, sense excuses ni trampes, de la nostra feblesa i tendència al pecat ens fa sentir fills de Déu, semblants al Fill estimat. El cristià es fa adult no quan es creu perfecte, sinó quan reconeix la seva immaduresa i la confessa. Acceptar les nostres faltes i limitacions no ens aparta de Déu, ens el fan més proper. Déu no és un jutge temible, sinó un Pare misericordiós. Confiem, germans, perquè s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes.

Més que un comentari teològic i teòric sobre el sagrament del Baptisme, he volgut fer una petita reflexió sobre la nostra condició de batejats. El Baptisme no és només un record de temps passats, sinó un pacte d’amor que ens compromet sempre. Escoltant Jesús anirem coneixent més Déu, que ens reconeix com a fills. Encara que pobres fills que es desanimen davant les exigències de l’Evangeli, que cauen una i altra vegada. Ens cal, doncs, la humilitat del savi, la senzillesa del sant i l’actitud confiada de Jesús per rebre, sobretot mentre preguem, els dons de l’Esperit Sant. Ets el meu fill, el meu estimat. És Déu per a nosaltres un Pare estimat?

Voldria acabar amb una antífona que els monjos cantarem avui a la pregària del migdia: «Veniu a l’aigua, tots els assedegats; busqueu el Senyor, ara que es deixa trobar, al·leluia!»