EPIFANIA DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Is 60,1-6; Sl 71; Ef 3,2-3a,5-6; Mt 2,1-12

Déu per il·luminar tots els pobles ha fet conèixer en Crist el misteri de la nostra salvació; Crist és la nostra llum. De dia el sol ja no ens il·luminarà, ja no tindrà claror la lluna, perquè Crist serà per sempre la nostra llum; el sol no es pondrà més per a nosaltres, ni minvarà la nostra lluna (cf. Is 60,19-20). L’Apòstol ens descobreix el centre del misteri de la Paraula feta carn, del Fill de Déu fet home; ara per l’Evangeli tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en una mateixa herència, formen un mateix cos, comparteixen una única promesa, són il·luminats per una mateixa llum.

Els reis de Tarsís, d’Aràbia i de Sabà, tots els reis i tots els pobles de la terra hi estan convidats. Uns mags han acudit atrets per la claror de l’albada del Senyor i de la seva gloria (Is 60,3). Uns mags la imatge dels quals simbolitza que el regne que aquest infant ens porta és un regne que no fa distincions de races, nacions, llengües, edats o procedència.

Des d’uns humils pastors fins a uns mags que tracten amb el rei Herodes, tots són cridats a la revelació que els homes no havien conegut, la que ens ha estat manifestada per Déu en fer-se home i revelada per l’Esperit. Com a Canà el vi millor ha estat guardat fins ara (cf. Jo 2,10). La llum, manifestació de la revelació, des del cel parla a tota la humanitat; primer a Maria i a Josep; després als pastors, imatge del poble d’Israel, i finalment als mags, imatge de tota la humanitat.

Però no tots responen obrint-se a la revelació. Ni Herodes, ni els sacerdots no són capaços de comprendre, cerquen tan sols el seu profit més immediat. Són cecs i no veuen la llum, l’epifania. Coneixedors que ha nascut el Messies o no fan res per cercar-lo o hi veuen una amenaça a la seva posició social i política i volen eliminar-lo.

També nosaltres que sabem que Crist està en cada home i en cada dona, que està present especialment en els pobres, en els qui sofreixen, en els qui la societat rebutja; nosaltres com els sacerdots i com Herodes girem la vista a un altre cantó o intentem que la seva presència no ens pertorbi la pau que ens hem fet a mida, més fictícia que real.

Els mags segueixen la llum, cerquen el camí que porta a qui és la llum i un cop l’han trobat i l’han reconegut com el Messies, la seva vida canvia, ja no poden tornar pel mateix camí. L’encontre amb Crist els ha transformat la vida. Són els mags els qui el saben reconèixer; com Joan al Jordà, com Maria a Canà de Galilea, ells reconeixen el Crist.

Avui anunciem la gran joia de la Pasqua, avui que Crist s’ha manifestat a tota la humanitat anunciem que aquest infant petit i desvalgut ha vingut per vèncer la mort, per alliberar-nos i per fer-nos fills amb el Fill, fills de Déu, i «i som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist» (Rm 8,17). Fent-se home ha vingut ha compartir la seva divinitat amb nosaltres. La humilitat, la pobresa, la indefensió ens permeten reconèixer Déu en aquest infant. El rostre del Fill, d’aquest nadó, ens revela fidelment al Pare. Sols Crist, per obra de l’Esperit, pot renovar-nos, transformar la nostra misèria i esdevenir llum del món.

«Tothom és cridat a aquesta unió amb el Crist, llum del món. D’Ell venim, per Ell vivim i cap a Ell anem» (Lumen Gentium, 3).