DIUMENGE DE PENTECOSTA

VETLLA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Monestir de Santa Maria de Vallbona

Gn 11,1-9; Ex 19,3-8,16-20; Ez 37,1-14; Jl 3,1-5; Sl 103; Rm 8,22-27; Jo 7,37-39

La nostra esperança és fruit de l’amor de Déu, d’aquell qui és l’amor mateix i aquest amor ha davallat sobre els deixebles, ha estat vessat en els nostres cors mitjançant l’Esperit. El nostre és el temps de l’esperança, el temps de l’Esperit, el temps de l’Església. Mentre esperem el retorn gloriós del Senyor és l’Esperit qui ens guia. Tal com aparegué enmig de la primera comunitat per guiar-la; tots junts el reberen com a llengües de foc sobre cadascun d’ells mentre un fort vent envaïa l’estança. Reberen el do de l’Esperit i en ells la diversitat de llengües ja no era cap obstacle com a Babel; en ells Déu es manifestà en una nova teofania com la de la muntanya de Déu quan Moisès parlava i Déu li responia; un Esperit capaç de revifar ossos secs com els del relat d’Ezequiel; ara de nou com en el relat de Joel l’Esperit s’aboca sobre els deixebles i tots els qui invoquin el nom del Senyor seran salvats. És l’Esperit, el primer fruit de la collita que vindrà i que es posa en lloc nostre, que penetra a l’interior dels nostres cors i que intercedeix a favor del poble sant tal com Déu ho vol.

És el mateix Esperit que davalla sobre nosaltres en el moment del nostre baptisme, que invoquem en la nostra professió i en la nostra ordenació i a qui en cada Eucaristia demanem que transformi el pa i el vi en el cos i la sang de nostre Senyor Jesucrist. L’Esperit que demanem que il·lumini la nostra Església, les nostres comunitats i ens porti el seus dons. Aquell que sols podia venir després que Jesús fos mort, ressuscitat i glorificat.

És Esperit Sant perquè és l’Esperit de Jesucrist. La revelació del Pare en el Fill és la revelació per mitjà de l’Esperit Sant. La reconciliació del món amb Déu en Crist és la reconciliació per mitjà de l’Esperit Sant. Per mitjà de l’Esperit Déu s’acosta a l’home. Va al seu encontre i revelant-se a l’home, aquest rep la Paraula i el Verb fet carn. És com un vent que va d’aquí a allà, que tot ho emplena; com l’alè que, penetrant al nostre interior, ens fa lliures, capaços de rebre aquell que ve a salvar-nos. L’Esperit ens garanteix i ens confirma que per la gràcia de Crist ens podem anomenar Fills de Déu. Ens descobreix les paraules i obres de Crist, que passen per la creu i la resurrecció. L’Esperit fa de l’Església el testimoni d’aquell qui és la veritat, intel·ligible per a tots els pobles i que arriba a les orelles en totes les llengües.

L’Esperit és la força, és Esperit de Déu, és Déu mateix que està prop dels homes i del món; que està dins nostre com la força que ens arrabassa i no es deixa arrabassar. Esperit de proximitat personal de Déu mateix amb els homes; tan inseparable de Déu com ho és l’escalfor de la flama de foc o els raigs del sol. Déu és a prop nostre en l’Esperit, present en l’Esperit, per l’Esperit i com a Esperit. El Pare i el Fill estan presents a través de la realitat espiritual que acull l’home, per mitjà de la mateixa presència, de l’actuació de Déu i de Jesucrist.

Mentre Crist era amb els seus, ells tenien la seva presència, però, en pujar al cel, calia que continués present enmig del seus, de la seva Església, per mitjà de l’Esperit i que aquest omplís els nostres cors per sentir la força que ens fa dir a Déu Pare. Ell és l’Esperit de la vida, la font de l’aigua que raja per donar-nos la vida. Esperit que viu en l’Església i en el cor del seu poble; que ens guia, que ens rejoveneix i es manifesta, que ens promou i ens sosté, alhora que dona a cadascú com li sembla els seus dons.

L’Esperit Sant és el mateix Déu veritable, no una simple força espiritual. Déu en si mateix és amor que, per mitjà de l’Esperit, se’ns manifesta. En Déu aquest amor és l’amor del Pare pel Fill i del Fill pel Pare. L’Esperit és l’amor etern que hi ha en Déu mateix.