DIUMENGE DE PENTECOSTA

MISSA DEL DIA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Fets 2,1-11; Sl 103; Rm 8,8-17; Jo 14,15-16,23b-26

Els deixebles es trobaven tots junts reunits en un mateix lloc, la por i la incertesa encara omplia els seus cors, i de sobte se sentí venir del cel una remor com si es girés una ventada violenta i com unes llengües de foc es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells i la por esdevingué seguretat, la incertesa esdevingué certesa i començaren tot d’una a parlar totes les llengües dels presents i aquests els sentien proclamar les grandeses de Déu en les seves pròpies llengües. La força de l’Esperit ha davallat damunt dels apòstols, aquell do tants cops promès per Jesús, quan els seus no acabaven d’entendre de què els parlava, els ha estat donat, i rebent-lo els seus deixebles, ens ha estat transmès també a nosaltres, la seva Església. Quan els deixebles han deixat de viure d’acord amb les mires naturals, que no poden agradar a Déu, i han passat a viure segons les mires de l’Esperit que ara habita en ells i els fa plenament de Crist, també nosaltres hem començat a participar d’aquest do que ens fa plenament fills de Déu; en participa el poble de Déu, l’Església, tota la humanitat.

L’Esperit és acció i és energia creadora que ha donat forma a l’univers, ha participat en la concepció del Verb fet home i ha estat present en el baptisme de Jesús. És Esperit d’acció en el naixement de l’Església i en la seva obertura als pagans i l’Església és la materialització de l’acció de l’Esperit en el món. L’Esperit és llibertat i allí on hi ha l’Esperit del Senyor, allí hi ha la llibertat. És aquell qui bufa on vol i a mesura que allibera va fent alliberadora l’acció de la seva Església. L’Esperit és força i font que genera una vida nova que porta a la seva Església vers camins sempre nous. L’Esperit és la certesa d’aquell futur que ha de venir i que anticipa i ens posa en moviment vers el final dels temps. És comunió en la diversitat, obrint fronteres i barreres, ja que l’Esperit uneix i la diferència ja no es viu més com una amenaça sinó com una gran riquesa. L’Esperit és desig de Déu que ens esperona per cercar la plenitud en Déu. L’Esperit és memorial perquè actualitza en cada generació el pas de la mort a la resurrecció de Jesús de Natzaret. L’Esperit és veritat i ens guia pels camins de la veritat.

La Pentecosta representa el gran canvi de rumb en el camí de la humanitat, l’Esperit rebut, do del Pare i enviat per Jesús, és llavor de reconciliació i de conversió dels cors. El davallament de l’Esperit és aquella llum que tot ho il·lumina i que fa entenedors els grans episodis de la història de la salvació que tenen el seu centre en la passió, mort i resurrecció de Jesús. L’Esperit és doncs per damunt de tot el do que ve del Pare i ha estat anunciat pel Fill; l’alè del ressuscitat que ja en la mateixa tarda de la resurrecció davallà sobre els apòstols i aquest alè és l’alè de la vida nova com aquell amb el qual el Pare dona vida al primer home. L’alè de l’Esperit ara dóna vida a l’Església i és, en expressió de sant Joan Pau II, la persona-amor i la persona-do dins de la dinàmica trinitària. L’era de l’Església s’inicia amb la vinguda de l’Esperit, una era que perdura en la comunitat cristiana que formem els homes i dones que, reunits per Crist, som guiats per l’Esperit en el nostre pelegrinatge vers el Pare un cop rebuda la bona nova de la salvació i confiada la missió d’anunciar-la arreu del món. El do de l’Esperit és una nova vida, una resposta definitiva a Déu. La vida humana s’emplena per la participació en la vida divina i rep així una dimensió divina i sobrenatural. Gràcies a l’Esperit Sant els homes poden arribar fins al Pare (DV 2); conscients que som membres de l’únic cos de Crist, units a l’Església que té Crist com el seu Senyor i s’omple de l’Esperit Sant. Som les pedres vives de la casa de Déu, l’Església, que com un nou cenacle s’omple d’una remor com si es girés una ventada violenta perquè l’Esperit hi entri i il·lumini els nostres cors amb les llengües de foc de la veritat, que és Déu Pare, Fill i Esperit Sant.

Obrim portes i finestres a l’aire fresc de l’Esperit, i que tot acollint-nos els uns als altres acollim Crist i l’estimem amb tot el nostre ésser, i plens del seu amor romanguem units a aquell Esperit únic que fa present i és testimoni de la realitat definitiva que és l’amor del Pare.