EL COS I LA SANG DE CRIST (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Gn 14,18-20; Sl 109; 1Co 11,23-26; Lc 9,11-17

Crist es fa present enmig nostre en cada celebració eucarística, com era present enmig d’aquella multitud a la qual guarí la salut i satisféu la fam. Déu s’ha acostat a nosaltres per mitjà de la Paraula, revelada per Déu i feta carn en el Fill. Quan ens reunim dos o tres en el seu nom, Ell es fa present enmig nostre, ja que som convocats en el seu nom, reunits per Ell per celebrar el seu memorial i s’hi fa present en forma de pa i de vi, del qual participem a l’entorn de l’altar. Com era present enmig d’aquella multitud que escoltava dels seus llavis la predicació del Regne, és a dir la Paraula, i compartia amb Ell el pa fins a saciar-se. Déu no té mandra de fer-se un com nosaltres, Déu no té por de morir a la creu ni li fa basarda vèncer la mort i, ressuscitant, compartir la vida plena amb tots nosaltres; Déu no té cap inconvenient en fer-se present enmig nostre quan ens reunim i celebrem el seu memorial. Crist no sols es lliurà a la humana mortalitat sinó que es converteix en cada Eucaristia en pa i en vi, en cos i sang, per ser compartit per nosaltres, per entrar en nosaltres, per endinsar-se en els nostres cors. Ell, que sap què hi ha al cor dels homes —sols Ell ho sap— ens convoca i reuneix en l’assemblea per poder compartir-lo. Dediquem aquesta solemnitat a recordar amb especial atenció la presència real del Crist en cos i sang en el pa i el vi de l’Eucaristia, i com a tal presència avui l’homenatgem, el festegem, venerem i acompanyem, avui recordem amb especial intensitat que Ell és entre nosaltres cada dia fins a la fi del món. Estem en presència de Déu i això ens ha d’omplir de joia, l’Eucaristia representa la seva presència i l’alegria de saber-nos en la seva companyia, compartint el seu Cos i la seva Sang, s’ha de manifestar en la nostra vida, ens ha de fer transmissors de la seva presència i de la joia que això comporta. Esbotzem les fronteres per entrar en el misteri que ens mostra l’Eucaristia, entrem en el misteri de l’amor de Déu, en els seu immens amor, la seva bondat infinita, la saviesa absoluta, la seva bellesa. L’Eucaristia és la porta del misteri, la finestra per la qual guaitem i entreveiem el misteri de Déu. Perquè l’Eucaristia és misteri, misteri de la fe que actualitza el misteri de l’Església i manifesta el pla salvífic de Déu amb la reconciliació en el Cos i la Sang de Crist com a presència de la humanitat glorificada del Fill.

Crist no porta el pa i el vi com Melquisedec, sinó que Ell mateix es transforma en pa i en vi; Ell, prenent el pa i el vi, el converteix en el seu cos i la seva sang, establint així la Nova Aliança, una acció que és memorial de la mort i record del Senyor fins que Ell torni. Perquè l’Eucaristia és memorial de la mort i la resurrecció de Crist, actualització de l’obra salvadora, i expressa la presència única de Crist, la seva total donació al Pare i als homes.

L’Eucaristia és celebració comunitària del misteri pasqual. Crist la convoca, la presideix, la institueix i l’alimenta. Compartir l’Eucaristia reforça la fraternitat, el vincle d’una Església que es nodreix de la Paraula de Déu, i del Cos i la Sang de Crist. Com la multitud reunida al seu voltant, aquells a qui guarí, que escolten la seva Paraula i a qui acollia i alimentava, amb qui compartia el pa.

L’Eucaristia és llum, unió i joia, és quelcom més que un acte de culte, que la commemoració d’un ritual, és la representació, l’actualització del misteri pasqual. La comunió en el Cos i la Sang de Crist uneix el cristià a Crist i per mitjà de Crist al Pare en l’Esperit que Crist donà als seus deixebles. Participant en l’Eucaristia, rebent el Cos i la Sang de Crist, refermem la nostra unió amb Ell, amb la seva passió, mort i resurrecció. Per l’Eucaristia, aquell que parlava del Regne i satisfeia la fam, roman enmig nostre, i la nostra fe esdevé una religió de vida ja que l’Eucaristia és la nostra vida. Per aquest sagrament admirable que ens ha deixat i que ens fa experimentar els efectes de la redempció ens acostem a la seva taula sabedors de rebre la seva gràcia i amb ella, per l’acció de l’Esperit, ens va confirmant a imatge seva.

La copa que nosaltres compartim és comunió amb la Sang de Crist. El pa que compartim, és comunió amb el Cos de Crist. Un sol pa, que fa que nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots compartim aquest únic pa i aquest únic vi, que són el Cos i la Sang de Crist.