14 de maig de 2016

SANT MATIES, APÒSTOL

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ac 1,15-17.20-26; Sl 112; Jn 15,9-17

Estimats germans,

És possible la santedat? Molt pocs arriben a ser reconeguts sants oficialment i venerats per l’Església en dies determinats. No caiguem en el desànim! Tots estem cridats a la plenitud de la vida cristiana, a l’amor autèntic, «santedat que contribueix a una forma de vida més humana» (Lumen gentium 40). Diu Jesús: «El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat». Segons un monjo, tots podem participar, en diferent grau, de les virtuts dels sants; i l’amabilitat, segons ell, és la primera. És tan important que, fins i tot, qualsevol virtut sense amabilitat resulta antipàtica.

Voldria compartir amb vosaltres paraules orientadores de l’última Exhortació apostòlica del Papa Francesc: «L’alegria de l’amor». El tema de l’amabilitat és tractat als números 99 i 100. «L’amor amable genera vincles, conrea llaços, crea noves xarxes d’integració, construeix una trama social ferma». Quan participem de l’Amor de Déu, quan estimem realment Crist en tots els altres, contemplant Crist en ells, estimant-los per amor a Ell, el nostre amor flueix de forma natural, com una conseqüència del viure en Crist, participant de la seva vida com la sarment unida al cep.

«Per a disposar-se a un veritable trobament amb l’altre, es requereix una mirada amable posada en ell. Això no és possible quan regna un pessimisme que destaca defectes i errors d’altri, potser per a compensar els propis complexos». Units a Déu, Crist ens envia l’Esperit Sant que transforma el nostre cor i ens prepara a acceptar l’altre, a acollir-lo, a tolerar-lo, a començar la magnífica tasca de la reconciliació. Quan comprenc que Déu estima, igual o més que a mi, a la persona que puc considerar antipàtica o incompatible, puc canviar d’actitud, de fet haig de canviar. D’aquesta manera, podem «unir-nos en un projecte comú, encara que siguem diferents».

Maties fou elegit per completar «el nombre dels dotze apòstols». Nosaltres també som cridats a col·laborar en el projecte de Jesucrist. Units a Ell, donem fruit. Segurament no farem coses extraordinàries ni actes heroics; però sempre queda la fidelitat de cada dia, l’anonimat en la virtut, «l’alegria ben plena» de la generositat, la santedat amagada. Quan acceptem les possibilitats, creix la capacitat i augmenta la responsabilitat. «Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida». L’amor es profund, transparent i lluminós. «El qui estima és capaç de dir paraules d’encoratjament que enforteixen, que consolen, que estimulen». Això demana «la delicadesa d’una actitud... que renovi la confiança i el respecte». Que en el nostre camí ens ajudi l’exemple i la intercessió de sant Maties!