DIUMENGE III D’ADVENT (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

Ets sord? Ets cec? Davant la Llum, davant la veu: Qui ets tu? Aquesta és la pregunta que els jueus, sacerdots i levites fan a Joan; però avui va per nosaltres. Davant de l’encarnació, davant de la vinguda del Messies esperat, davant del Diví Nadó, l’Emmanuel, davant de Jesús el Salvador, davant de la presència de Déu en la teva vida: Qui ets tu?

L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre teu des del baptisme. No pots sufocar l’Esperit, no pots desestimar els dons de profecia, cal discernir allò que és bo i guardar-te de tota ombra de mal.

Vius content com a cristià? Perquè si som cristians, hem de donar testimoni vivint sempre contents, pregant i donant gràcies en tota ocasió. Perquè Déu ens faci del tot sants.

Qui ets tu? ¿Ets un testimoni de la Llum, perquè tothom arribi a la fe? ¿Ets una veu que crida en el desert de la nostra societat, de la nostra cultura, del nostre ambient familiar?

Joan dóna testimoni del qui ha de venir. Ara ets tu el qui ha de donar testimoni del qui ha vingut, del qui ve sempre i ha de venir a la fi dels temps.

Com un vitrall lluu la llum del sol, cada cristià està cridat a viure donant testimoni de la Llum. Perquè ets tu amb la teva vida que deixaràs transparentar la Llum veritable als altres. Perquè ets tu que amb la teva veu parlaràs del qui és la Paraula certa. Així aplanaràs els camins perquè molts puguin arribar a la fe.

Joan crida, crida en el desert: «Aplaneu el camí al Senyor». Nosaltres ja tenim el camí aplanat per l’Església, amb els sagraments. Ja podem atansar-nos a Déu que ens ve, que ja el tenim entre nosaltres en els germans que ens interpel·len, en els més desafavorits, en els més necessitats. I ara, en la celebració d’aquesta Eucaristia podrem alimentar-nos, a la menjadora de l’altar, amb el mateix cos de Crist que ens portarà a la vida per sempre, a la vida eterna. Obre els ulls i no et facis el sord, viu content anhelant Déu que ve per nosaltres.