26 de desembre de 2017

SANT ESTEVE, PROTOMÀRTIR

Homilia predicada pel P. Lluc Torcal, procurador general de l’Orde Cistercenc
Fets 6,8-10.7,54-59; Mt 10,17-22

Tot i que per la importància que té el dia de Nadal, allarguem aquest dia tot una octava, avui, festa de sant Esteve, protomàrtir i diaca, és l’endemà de Nadal, perquè avui 26 és l’endemà del dia 25. Sant Esteve és la festa de l’endemà de Nadal. L’endemà... Pensar en l’endemà, quan ens disposem a fer un projecte personal o comunitari, pensar en el dia després de tot allò que planifiquem i projectem, forma part d’aquella saviesa evangèlica que el Senyor lloà d’aquell home que volent construir una casa, va cavar i va enfondir fins que assentà el fonament sobre roca: quan vingué la inundació, el riu va envestir contra aquella casa, però no la pogué somoure, perquè estava ben edificada (Lc 6, 48). Pensar en l’endemà significa calcular les necessitats per poder acabar una obra, no fos cas que hom se sentis dir aquelles altres paraules evangèliques: Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar (Lc 14, 30). I és que sant Esteve és l’endemà de Nadal: no només perquè la seva festa s’escau l’endemà del dia de Nadal, sinó sobretot perquè representa teològicament l’endemà del Nadal.

En efecte, Nadal és la celebració de l’encarnació del Fill de Déu: Déu es fa home per nosaltres i per la nostra salvació. Nadal és la celebració del naixement de Jesús, el Déu que es fa infant, que neix per tots nosaltres, per donar-nos vida. Naixement de Jesús segons la carn. Sant Esteve és la festa del naixement del primer servidor i del primer testimoni a la vida nova: és l’endemà de Nadal. Jesús és el Déu que es fa home per tots nosaltres; Esteve representa el primer dels qui servint (la missió del diaca) i donant testimoni (la missió del màrtir), dóna la vida per Jesús, com l’infant nascut a Betlem la donà per tots nostres al calvari a Jerusalem. Per això, sant Esteve és l’endemà de Nadal.

Si l’Advent ha estat la preparació per al Nadal, la preparació per commemorar i renovar la primera vinguda del Senyor que va venir per salvar-nos, la festa de sant Esteve marca el camí per una nova preparació, la de la vinguda del Senyor als nostres cors cada dia per ajudar-nos a servir els germans i la de seva vinguda final, a la fi dels temps, que ens prepara per donar testimoni del ressuscitat. Sant Esteve representa, d’una banda, el final de l’escena del naixement del Senyor: ens assenyala on ha d’acabar la nostra vida. Passant per la configuració a Crist que ha nascut per donar-nos la vida, la nostra vida ha de ser donada pels germans, per poder així compartir amb el Senyor i amb sant Esteve la vida nova, que neix amb el Nadal. Això és posar un fonament ben sòlid, capaç de resistir tempestes i inundacions, a la construcció d’aquella casa que és la nostra vida. Però la festa de sant Esteve d’avui representa també com hem de viure per poder acabar la vida on ell la va acabar: servei i testimoni, donació i lliurament. Seguir Jesús és servir els germans i donar testimoni així de la seva resurrecció. La festa d’avui ens diu com hem de calcular les necessitats que ens permetran poder acabar l’obra de la nostra vida que volem construir.

En aquest dia de vuit dies que és el Nadal, l’Església ens fa celebrar l’endemà mateix de Nadal la festa de l’endemà de Nadal, la festa de sant Esteve, per tal que en contemplar l’infant que ha nascut per salvar-nos, no ens oblidem que aquesta salvació passa pel misteri de la seva mort, resurrecció i ascensió al cel per preparar-nos-hi estada, i que tots nosaltres hi som cridats en la mesura en què fem de la nostra vida una vida de servei als altres i de testimoni de la resurrecció de Jesús, fins al vessament de la sang.