VETLLA DE LA PENTECOSTA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Vallbona, 19 de maig de 2018

Gn 11,1-9; Ex 19,3-8,16-20; Ez 37,1-14; Jl 3,1-5; Salm 103; Rm 8,22-27; Jo 7,37-39

L’Esperit plana per damunt de tota la història de la salvació però està sobretot present en el nostre procés de conversió individual i comunitària. Ens infon vigor com a aquella primera comunitat de cristians, els apòstols amb Maria, la mare, i les altres dones que havien estimat a Jesús i Jesús havia estimat. L’Esperit ens crida a la conversió, ens convida a convertir-nos. Tasca dels creients és descobrir la presència de l’Esperit en el nostre interior, en l’Església, arreu del món. Perquè de ser-hi hi és, no en dubtem pas. L’amor de Déu es revela d’una vegada per totes en Jesucrist per l’Esperit; la mort, la resurrecció, l’exaltació de Crist i l’enviament de l’Esperit Sant esdevenen un únic esdevenint en el pla de Déu. La litúrgia de la Paraula d’aquesta vetlla ens convida a descobrir-lo al llarg de la història de la salvació perquè l’Esperit sempre ha vessat la seva gràcia segons les necessitats de cada moment. Enmig de la confusió, de la dispersió, de l’abandonament de la veritat, l’Esperit s’hi fa fet sempre present. Perquè Déu ens vol part del seu reialme sacerdotal, vol que siguem la seva nació sagrada; Déu continua parlant-nos i segueix esperant la nostra resposta. Que ens sembla, reviurà l’Esperit en nosaltres? Com en aquells ossos descarnats que omplien tota la plana davant dels ulls d’Ezequiel; uns ossos que havien perdut l’esperança, que creien que per a ells tot havia acabat; però res no havia acabat, és més, tot estava per començar; però calia que rebessin l’Esperit per recobrar la vida; per conèixer al Senyor, que d’antuvi ho havia anunciat i Ell és l’únic que compleix allò que anuncia. Déu aboca el seu Esperit sobre tothom però per rebre’l cal esperar-lo, tenir-ne set, com la comunitat dels apòstols, cal invocar-lo en el nom del Senyor; sols així podem participar de l’esperança i fer que neixin rius d’aigua viva del nostre interior. Per l’Esperit som capaços d’abandonar i superar qualsevol forma de por o d’esclavitud, vivint l’autèntica llibertat dels fills de Déu. Per l’Esperit la relació mateixa amb Déu es fa tan profunda que no l’altera cap realitat o situació. Per l’Esperit ens obrim a compartir els sofriments del nostre temps, els patiments dels altres i així en el nostre alliberament esdevé horitzó d’esperança per a tota la creació, expressió d’aquell amor de Déu que ha estat vessat en els nostres cors per mitjà de l’Esperit que se’ns ha donat; com un signe de l’acció de Déu que no acaba en nosaltres mateixos, sinó que s’obre als altres, i així ens allibera i ajuda, coopera a la redempció del món, a fer present el regne de Déu enmig del nostre món. La presència de l’Esperit fa que tot allò que abans observàvem no sense temença, ho comencem a complir sense cap esforç, com naturalment, pel costum, per amor del Crist, pel costum del bé i pel gust de les virtuts. És això el que el Senyor es digna a manifestar per l’Esperit Sant en nosaltres, operaris indignes per esdevenir nets de vicis i de pecats. (Cf. RB VII, 67-70). Ens toca de viure ferms en l’esperança de que arribi l’hora en que esdevindrem plenament fills del Pare, amb el Fill per l’acció de l’Esperit Sant.