SANT JOSEP, ESPÒS DE LA BENAURADA VERGE MARÍA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre
2Sm 7,4-5.12-14.16; Sl 88,2-5.17.29; Rm 4,13.16-18.22; Mt 1,16.18-21.24

«Quan una veu ve de Déu no arriba a les oïdes de tots, sinó a aquells que hi estan interessats, perquè es comprengui que el so no és a través de la llengua sinó de la guia d’un signe celestial». (Sant Ambròs, Hom. Gen. III, 2)

S’acaba de proclamar la Paraula de Déu. Una veu de Déu que no arribarà a les oïdes de tots, sinó tan sols als interessats. ¿I quin interès pot tenir avui per a mi aquesta paraula que acabem d’escoltar?

Avui celebrem la solemnitat de sant Josep, una persona humana privilegiada per Déu que li va fer el do singular de dipositar en ell el seu Misteri d’amor.

L’Escriptura ens ensenya que Déu es deixa trobar dels qui el busquen (cf. Sl 9,11). Però en aquest cas, sembla ser que sant Josep no buscava Déu, sinó formar una família amb Maria de Natzaret. En aquest cas, doncs, és Déu el qui cerca l’home. I contemplem com l’home es deixa trobar per Déu. Aquest gest, ja diu molt de com era el cor de sant Josep: un cor senzill, just, ple d’amor; un amor que es deixa trobar per l’Amor diví.

«Un home bo», ens diu l’evangeli d’avui, un home bo que no vol causar cap dany a la seva promesa Maria. Una ànima enamorada. Una ànima enamorada que és, com escriu sant Joan de la Creu, «tova, mansa, humil i pacient» (Proverbis de llum i d’amor, 29).

Tot aquest afer del Misteri diví que des de segles intentava arribar al cor dels homes, com ens ensenya la Sagrada Escriptura, en la seva Història de salvació, va haver d’ocupar força temps del fuster de Natzaret. Temps d’una reflexió silenciosa. I, evidentment, arribà a trobar-se amb el cor de Déu. Ja ho hem sentit moltes vegades: que Déu parla en el silenci del cor. Sant Joan de la Creu també ho expressa molt gràficament quan escriu: «Una paraula va parlar el Pare, que va ser el seu Fill, i aquesta parla sempre en etern silenci, i en silenci ha de ser escoltada ànima endins» (Punts d’amor, 21).

El seu silenci, contemplant el Misteri de Déu que ja apuntava en la seva promesa Maria, el porta a incorporar-se al mateix Misteri d’amor.

El va decidir a això el somni en què s’apareix un àngel? O el seu somni va ser un somiar despert en el silenci del cor i escoltar l’àngel en els gestos i la vida de Maria. El contemplem tot ell dins del Misteri de Déu. Però aquest Misteri es mou sempre i es comunica mitjançant el silenci.

Així que si us interessen aquestes paraules de l’Evangeli, contempleu la figura de Josep, la figura de Maria a Natzaret, i quedeu-vos amb aquella que us hagi arribat a commoure els vostres cors, guardeu-la en silenci, tot esperant que Déu us parli en la vostra vida.

Però en relació amb el Misteri de Déu en la vida de sant Josep, podeu contemplar altres dues figures bíbliques: Abraham i David. La Paraula de Déu ha proclamat sobre ells paraules importants que us poden interessar per a la vostra vida.

Abraham. Tampoc ens diu clarament que buscava Déu. Déu el va buscar i el va animar a emprendre un nou camí, fent-li la promesa d’una gran descendència. I Abraham es va fiar de la Paraula de Déu i va emprendre una nova vida. Però quan Déu entra en la vida d’una persona, sap que l’aventura està assegurada. Perquè Déu és Amor i l’amor obre mil camins. I així fou per a Abraham, que va haver de viure altres moments difícils i apassionants en la seva vida. Però li interessaven les paraules de Déu, no les va deixar en l’oblit, i Abraham tampoc va caure en l’oblit, i és per a nosaltres un exemple de confiança en Déu, d’acceptar el Misteri de l’Amor en la seva vida.

David. També pot ser una bona referència per a nosaltres. Vol dur a terme una iniciativa amb Déu construir-li un temple i Déu no l’escolta. David és una persona amb molts contrastos com podeu llegir a la Sagrada Escriptura: guerres, violències domèstiques, inclòs l’adulteri, exili... però sensible al perdó, a l’amor. I Déu va anar incorporant a poc a poc el seu Misteri d’amor en la seva vida

Quines paraules ens interessen més? Tots tres personatges són interessants i tots tres ens porten a trobar-nos amb Déu, o tots tres ens diuen, en definitiva, que Déu vol trobar-te.

Jo avui donaria preferència a sant Josep, perquè tenim l’oportunitat de comptar també amb l’ajuda de santa Maria, dona especialment sensible a l’Amor diví.