SOLEMNITAT TRASLLADADA DEL NAIXEMENT DE SANT JOAN BAPTISTA

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Is 49,1-6; Sl 138,1-3.13.15 (R. 14a); Fets 13,22-26; Lc 1,57-66.80

Naixement del precursor.

El temps es complí. Isabel tingué un fill. Teixit en les entranyes de la mare, anava fent-se secretament, com un brodat, format des del si de la mare perquè fos el seu servent, per fer tornar el poble de Jacob, per reunir el poble d’Israel.

Però, del poble d’Israel, Isaïes apunta a una obertura a tots els pobles.

T’he fet llum de tots els pobles, perquè la salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra.

Més enllà d’un poble encotillat, fort, pur; ara el temps es complí i la salvació s’obre a tot el món.

El nom és motiu de discussió. Zacaries com el pare, és clar per a tota la família. Però els qui han estat tocats per Déu, la mare i el pare saben tots dos que el nom ve de Déu, per això tots dos saben el nom: “S’ha de dir Joan”, que significa: “Déu té compassió”. Perquè tots dos saben que Déu s’ha compadit. S’ha compadit no tan sols d’Elisabet i Zacaries, una parella estèril en principi. Sinó, que amb una parella estèril i anciana, ha donat nova vida, la compassió de Déu, és per a tota la humanitat.

L’amor de Déu no té mesura, no està circumscrit a una comunitat concreta, la compassió de Déu s’obre a la universalitat del gènere humà. Tota persona està cridada a viure la salvació que ve.

El noi creixia. Joan prepara el camí del Senyor. Es va manifestar a Israel, va predicar a tot el poble un baptisme de conversió, abans que vingués el Salvador.
Celebrant l’Eucaristia, ara el Salvador ja és enmig nostre.

Ara bé, aquest temps, aquest nom, aquest noi, en que se’ns presenta una obertura, un creixement, un augment de pobles cridats a la salvació, cridats a escoltar el precursor que anuncia la vinguda del Messies, on tot va in crescendo; actualment sembla que la cristiandat va reduint-se a petites comunitats. L’espai cridat a ser llum minva.

Això, ens hauria de fer pensar, almenys, ens hauria de provocar-nos alguna pregunta.
Què hem fet com a Església, perquè el missatge no sigui atraient? Tal vegada d’on s’esperava llum ha sortit fum. El fum impedeix poder seguir les petjades de la bona nova, el procés de conversió, l’acceptació de la fe en Crist.

Per això, aquesta solemnitat de sant Joan Baptista precursor del Senyor, ens convida a tornar a centrar-nos. Cal escoltar, llegir i meditar que vol dir llum, servent, conversió, salvació, teixit, brodat, baptisme, dignitat, descendent, creient, i encara cada paraula, cada mot de les lectures ens interpel·len en la nostra fe.

Déu té compassió de nosaltres, el seu poble, la seva comunitat. No sols Elisabet i Zacaries, cadascú de nosaltres som compadits del Senyor.

Joan indica cap on hem d’anar, ens mostra l’Anyell redemptor, Jesús, el Salvador.

I nosaltres: Què hem de fer?