Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Ap 12,7-12a; Sl 137,1-2a.2bc-3.4-5 (R.: 1c); Jo 1,47-51
Que bones són les figues menjades directament de l’arbre. Que bo seria que ens
adonéssim que Jesús ens està mirant. Ens veu a cada instant tant si estem sota
la figuera com si estem a taula, al cor, a la recreació, en la tasca
encomanada, en el treball quotidià, o celebrant i cantant la Litúrgia de les
Hores.
Nosaltres, de part nostra està el reconèixer el Mestre, el Fill de Déu. I si el
reconeixerem, el qui ens veu sempre, el qui ens sent sempre, tal vegada ens
convertiríem de debò en millor. I ja arribaríem a veure Jesús ens els altres
germans nostres.
Ja hauria passat el temps del Drac i la Serp Antiga que ens oprimeix la gola i
de vegades en fa tirar foc per la boca, i s’aprofita de la nostre llunyania de
Déu.
Per això els Àngels ens protegeixen, per això la seva presència ens ajuda a
obrir els ulls a l’amor misericordiós de Déu que ens sosté a cadascú de
nosaltres.
Estem cridats a una vida més alta, que la baixesa que podem caure si li fem cas
a Satanàs, que desencamina tot el món. Ara és l’hora de la victòria del nostre
Déu. Jesucrist amb la seva sang ens ha portat la redempció.
Vols salvació?
Apropa’t i posat a l’ombra, no ja sota la figuera, sinó sota l’arbre de
l’Església, participa i menja dels seus fruits, els sagraments que són un regal
de Déu per a tu, beu, embriagat del nèctar de la Paraula de Déu, medita-la, i
viu la vida sentint el batec de la pregària continua en el teu cor.
Així, veuràs coses molt més grans: el cel obert, i els àngels de Déu pujant i
baixant sobre el Fill de l’home.
Agafa’t als àngels, i descobreix la presència, la potència, la força i la salut
que et dóna Déu. I així, viuràs sempre, com els àngels, a la presència de Déu.
Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant, a qui hem de lloar amb els àngels, amb
els nostres càntics, pels segles dels segles. Amén.