FÈRIA MAJOR D’ADVENT

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Ml 3,1-4.23-24; Sl 24,4-5ab.8-9.10 i 14 (R.: Lc 21,28); Lc 1,57-66

Un noi, una mare i un pare, una família admirada per allò que el Senyor ha fet saber.

S’ha de dir Joan. Què serà aquest noi? Serà el que prepara la vinguda del Messies. Serà el que anuncia, assenyala, mireu l’Anyell de Déu, ordena un poble reconciliat, prepara el seguiment de Crist, fent de frontissa entre l’Antic i Nou Testament.

Joan prepara el camí perquè Jesús ve.

Què serà de cadascú de nosaltres? Estem preparats per rebre el Senyor?

En la meva vida, en la meva relació amb Déu, en la meva relació amb els altres, estic preparat? Soc testimoni? Donem testimoni de Crist?

La meva vida, com a monjo, com a cristià, és testimoni de conversió, de penediment, d’obertura a l’Amor que ve a salvar-nos?

Joan no és digne de deslligar-li el calçat; Jesús es fa digne de ser batejat en el Jordà. Nosaltres no som dignes que Jesús entri a casa nostra; Jesús ens dona el seu pa de vida, el seu cos i la seva sang com aliment per a la vida eterna. Quina elevació més alta no ens ha estat donada en Crist a tota la humanitat, que de la vellura de la mort ens ha atorgat la novetat de la vida eterna, ens ha fet partícips de la seva glòria amb el Pare i l’Esperit Sant.

«Oh Emmanuel, Rei i legislador nostre, esperança i salvació de les nacions. Vine a salvar-nos, Senyor Déu nostre».