SANT JOSEP, ESPÒS DE LA BENAURADA VERGE MARIA

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
2S 7,4-5a.12-14a.16; Sl 88,2-3.4-5.27 i 29 (R.: 37); Rm 4,13.16-18.22; Mt 1,16.18.21.24a

Humilitat, disponibilitat i amor.

Els plans de Déu, no són els dels homes. Nosaltres vivim amb uns projectes, un futur, unes metes.

Josep es trobava davant d’un projecte de vida, un futur, una meta, promès amb Maria.

Però tota aquesta il·lusió per formar una família, com totes les famílies de la seva cultura, tot aquest futur es veu de cop capgirat.

Abans de viure junts, Maria esperava un fill. Tot el meu projecte de vida s’ha trencat; podria haver pensat Josep. I de fet, l’evangeli ens diu que hi pensava.

Però, l’amor per Maria seguia viu, perquè no volia perjudicar-la, fent públic el fet que estava embarassada. I l’acord matrimonial, s’havia de desfer, però en secret.

Tot això, Josep ho pensava, ho rumiava, ho meditava. Què ha passat?

Els plans de Déu no són els nostres. Però els homes i les dones d’avui en dia perfectament ens podem ajustar als plans de Déu.

Com? Simplement ens tenim que silenciar, silenciar el nostre interior, el nostre cor per poder escoltar en la pregària la voluntat de Déu.

No tinguis por, perquè moltes vegades fugim de la voluntat de Déu per por. I la por sols ve d’una manca de fe amb Déu.

Josep seu i escolta. «Ella, Maria ha concebut per obra de l’Esperit Sant, ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble».

Josep acull amb fe la voluntat de Déu. I ens deixa aquestes tres paraules per meditar avui:

Humilitat, per acceptar aquesta Bona Nova.

Disponibilitat, a servir les necessitats dels altres.

Amor, clar i pur vers el Misteri de Déu que se’ns ha revelat en l’encarnació del seu Fill Jesús. A ell, sigui donada sempre la glòria amb el Pare i l’Esperit Sant. Amén.