TRÀNSIT DEL NOSTRE PARE SANT BENET, ABAT

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Gn 12,1-4a; Sl 15,1-2 i 5.7-8.11 (R.: cf. 5); Jo 17,20-26

Hem marxat del nostre clan familiar, de la casa del nostre pare, del nostre poble, i hem fet cap ací a Poblet.

La benedicció ens ha estat concedida gràcies a la intercessió de sant Benet.

Ara som una comunitat amb l’ofici de lloar a Déu cada dia, en la pregària, en l’Ofici Diví, en el treball, en l’esbarjo, sempre la lloança ha d’estar present, encara que sigui amb el nostre alè de vida.

Perquè Jesús es fa present en la nostra pregària, en la nostra vida. Jesús prega amb nosaltres a Déu Pare, en cada moment de la nostra vida. Jesús prega al Pare perquè siguem u, com el Pare i Jesús son u.

«Que tots siguin u». Sí, Jesús vol que siguem u. Som una comunitat monàstica, sota la benedicció de sant Benet i Jesús vol que siguem u.

Cadascú de nosaltres, amb totes les nostres diferències, davant de Déu, Jesús vol que siguem u. En la nostra relació comunitària davant de Déu, vol que siguem u.

Més encara, vol que siguem u amb el Fill i el Pare. Que siguem u a imatge de la relació entre el Pare i el Fill.

Així entrarem a conèixer la relació Trinitària, i entrarem a participar de l’amor de Déu, de la capacitat d’estimar sense mesura, a l’estil de Déu.

El nostre ésser u està intrínsecament lligat a l’energia amorosa de la Santíssima Trinitat, amb el Pare, el Fill i l’Esperit Sant que ens obre el camí de la glòria pels segles dels segles. Amén