Sant Lluís Gonzaga, religiós
Homilia predicada per fra Lluís Solà
2Cr 24, 17-25; Sl 88, 4-5. 29-30. 31-32. 33-34 (R.: 29a); Mt 6, 24-34
De sant Lluís Gonzaga se’n conserven dos retrats autèntics, que són una pura delícia. En el primer apareix un Lluís infant, amb un pomell de roses a la mà esquerra, i, a la mà dreta, una mica més elevada, una rosa. En l’altre, ja adolescent, hi veiem un rostre afinat i bell, de mirada decidida. Tots dos retrats, fins i tot el de l’infant, revelen un temperament fort, gairebé altiu. Ben lluny, doncs, germans, de les imatges de mel i sucre que una determinada sensibilitat espiritual ha difós del jove sant jesuïta que avui venerem. Fins i tot els textos de la litúrgia: l’antífona d’entrada, la col·lecta, l’oració sobre les ofrenes, la postcomunió… destaquen aspectes de la santedat cristiana molt d’acord amb aquesta mateixa sensibilitat espiritual: la puresa, la innocència, la penitència… I, en canvi, la mirada d’aquesta sensibilitat, sembla haver oblidat altres aspectes no menys importants, altres components essencials de la santedat cristiana: la decisió en el seguiment, la generositat de renunciar al prestigi d’un títol i a la comoditat de les riqueses per seguir el Crist pobre, i, sobretot, la caritat extrema envers els més febles de la societat, que, traduïda en el gest concret de servir els afectats per la pesta a la Roma del 1591, va portar el jove Lluís, estudiant encara de teologia, prematurament, a l’altra riba de l’Eternitat. En un dels seus apunts escrivia: «El Déu que em crida és Amor, com puc guardar per a mi tot sol aquest amor, si el món sencer seria massa petit per a poder-lo contenir». I és que el secret de la santedat cristiana consisteix, és clar, en l’amor. «El Déu que em crida és Amor…», aleshores, la nostra resposta, ha de ser una resposta a l’amor i una resposta d’amor. Per això, el jove marquès de Castiglione, fent ben seves les paraules de l’evangeli d’avui: «no podeu ser servidors de Déu i de les riqueses», no va dubtar a seguir aquesta crida de l’Amor, aquesta crida a l’Amor, no va dubtar a obrir els graners de les seves riqueses i dels seus privilegis per bescanviar-ne el gra dels honors en el mercat de la humilitat i de la caritat.
La santedat, una crida a l’amor. Una crida, també, a la confiança i a la senzillesa, en la recerca apassionada del Regne i la seva justícia. Que sant Lluís Gonzaga ens hi encoratgi!
