Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Is 49, 1-6; Sl 138, 1-3. 14-15; Ac 13, 22-26; Lc 1, 57-66. 80
S’ha de dir Joan, diu la seva mare Elisabet. S’ha de dir Joan, escriu el seu pare Zacaries. Joan vol dir gràcia de Déu, o bé: Déu concedeix gràcia.
Un nom que significa el do de Déu que, a través de la seva predicació s’ofereix als homes, o bé, significa el mateix Senyor per mitjà del qual es concedeix la gràcia al món. Per això Joan serà el Precursor d’aquest do de Déu, i per això una vegada confirmat el nom de Joan, s’obre la boca de Zacaries, el seu pare, que beneeix Déu amb el Benedictus.
Escriu sant Efrem de Nísibis, en una bella comparança entre Elisabet i Maria, entre Joan i Jesús: «L’anciana Elisabet va portar al món l’últim dels profetes, mentre Maria, una noia jove, va donar a llum el Senyor dels àngels. L’estèril va portar al món el qui perdona els pecats i la Verge el qui els esborra. Elisabet va portar al món el qui reconcilia els homes mitjançant la penitència, Maria el qui purifica la terra de les seves taques. L’anciana encén un llum a la casa del seu pare Jacob, ja que aquest llum és Joan; la noia jove encén el sol de justícia per a totes les nacions. L’àngel va anunciar el ministeri de Joan a Zacaries: el qui hauria de ser decapitat anunciaria el qui seria crucificat; el qui seria odiat proclamaria el qui seria enviat; el qui batejaria amb aigua, el qui batejaria amb foc i Esperit Sant. La llum brillant proclamaria el sol de justícia; el qui estava ple de l’Esperit el qui donaria l’Esperit. La veu anuncia el Verb…»
Un bell paral·lelisme entre Joan i Jesús. Que ens estimula a celebrar amb alegria el naixement del Baptista, l’únic sant del qual en celebrem el naixement. Un naixement del qual la litúrgia subratlla el fet que va estar embolcallat tot ell per l’alegria: alegria dels pares, dels veïns, i de tota la muntanya de Judá. I és també un estímul per a nosaltres a proclamar la lloança de Déu pel do diví del qual Joan és precursor.
«Abans de venir, el Senyor, diu la litúrgia siríaca, va enviar com a missatgers els sants profetes. Cadscun d’ells anunciava el misteri amagat i desconcertant de la vinguda de Déu fet home. Un profetitzava: Mireu, el Senyor ve a consolar els afligits. Un altre anunciava: El Senyor restablirà la seva aliança amb el seu poble. Un pregava que el Senyor vingués, i no callés; l’altre suplicava Déu que mostrés el seu poder i vingués a salvar el seu poble. Un profetitzava el Precursor dient que seria un àngel; un altre ens deia que seria la veu d’un que crida en el desert. I finalment va venir l’intermediari de l’antiga i de la nova aliança, Joan Baptista, estel que precedeix la llum, llàntia que precedeix el sol de justícia, veu que precedeix la Paraula, missatger que anuncia clarament: Darrere meu ve el qui és més gran que jo, del qual no sóc digne de deslligar la corretja del calçat».
Però l’anunci del Crist Messies continua en nosaltres. Joan anuncia Crist. Crist anuncia el regne, que diu que és enmig nostre, o millor, dins nostre; Crist, després, envia els seus deixebles a anunciar el regne, per continuar l’obra del regne. I aquesta obra del regne necessita de la continuació en la nostra vida de fe i en el testimoniatge de la nostra vida. Els enviats a anunciar el regne escolten la mateixa invitació per a entrar en aquest regne: Convertiu-vos i feu penitència.
La veu de Joan la seguim necessitant avui: Convertiu-vos! De què m’haig de convertir? De què t’has de convertir? Davant la invitació de la Paraula tots ens hem de preguntar quina és la foscor que vol ser il·luminada per la llum de la Paraula; quina part del nostre cor està necessitada d’una explosió de goig.
És possible que pensem, en ocasions, alguna de les coses que diu Isaïes en la primera lectura: M’he cansat en va, he consumit les meves forces per no res. És possible que el panorama en el qual vivim avui no ens provoqui excessivament a l’alegria.
Però nosaltres hem de buscar la nostra recompensa en el Senyor, ja que el nostre salari el té Déu, puix així ens ho assegura el profeta Isaïes. I també: El nostre dret, la nostra llei ha de ser la del Senyor, que ens vol fer llum de les nacions.
Però si creus que això és així has de preguntar-te assíduament: Jo, què faig amb la llum? I: Jo, què faig amb l’alegria?
